Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Antonio Escobar Huerta
Militar
Militar.
De família de militars, era tinent coronel de la Guàrdia Civil Destinat a Barcelona, li fou encomanat el comandament del terç dinovè d’aquest cos quan es desencadenà la rebellió militar del 18 de juliol de 1936, a la qual respongué posant-se a les ordres del president Lluís Companys i Jover , posicionament que fou decisiu en el fracàs de la sublevació antirepublicana a Catalunya Tot i les seves conviccions catòliques i conservadores i que la seva petició de desarmar les milícies anarquistes no fou atesa, continuà fidel al govern de la Segona República després de la crema de convents i els…
Pau Miró i Caparrós
Teatre
Actor, director i dramaturg.
Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre 1999, cursà seminaris de dramatúrgia a la Sala Beckett Amb la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre i de la qual fou cofundador, escriví i dirigí les seves primeres peces, com ara La poesia dels assassins 1999 o Una habitació a l’Antàrtida 2001 L’any 2004 escriví Plou a Barcelona , que dirigí Toni Casares i que tingué gran ressò i versions en altres llengües Posteriorment, ha escrit altres textos, que ha dirigit ell mateix En destaquen, entre d’altres, Happy Hour 2004, Bales i ombres 2006, Somriure d’elefant…
Galina Višnevskaja
Música
Soprano russa.
Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič i, com a ell, les autoritats…
,
duc
Història
Dignatari o funcionari militar o polític.
A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a…
simfonia
Música
Composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata
.
La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer, conreada ja cap al…
relació
Matemàtiques
Lligam entre diversos elements d’un conjunt.
Per tal de precisar aquesta idea intuïtiva, hom defineix la relació com a qualsevol subconjunt d’un producte cartesià del conjunt amb ell mateix és a dir, que els elements són relacionats si formen un element del subconjunt En general, en una relació intervé un nombre determinat d’elements n així, una relació d’ordre entre els elements és un subconjunt del producte de n conjunts A El tipus de relació més freqüent és aquella en què n = 2, anomenada relació binària , que és un subconjunt de A × A Si els dos elements són a i b , hom diu que a R b , o que a és relacionat amb b —o sia, que a,b…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…
tintura
Indústria tèxtil
Operació d’aplicar una matèria colorant a un tèxtil.
Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres màquines en què…
art infantil
Art
Representació plàstica feta per un infant com a conseqüència d’una necessitat innata d’expressar el seu món en imatges.
L’infant plasma en els seus dibuixos les coses que compten per a ell i que no sap expressar amb paraules, i assenyala clarament les seves preferències, sigui pintant sempre del mateix color les coses més estimades, sigui fent-les de mida més gran que aquelles que no aprecia tant L’art infantil, doncs, no pot ésser calibrat segons el grau de perfecció i habilitat aconseguit, sinó per la riquesa d’expressió personal que contingui D’aquí es desprèn el gran destorb que pot ésser per a la formació de la personalitat de l’infant de fer-li copiar dibuixos d’altres en comptes d’estimular el seu poder…
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…