Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Vaduz
Ciutat
Capital de Liechtenstein i alhora comuna.
És situada a la vora dreta del Rin, al peu d’un turó rocallós, on s’aixeca el castell del mateix nom, residència dels prínceps Fundada probablement al s XIII, fou destruïda a la fi del s XV, durant la guerra entre Àustria i Suïssa, i fou reconstruïda en 1523-26 Pertany a la família dels Liechtenstein des del 1712 Hi ha activitat turística i algunes petites indústries
Ufa
Ciutat
Capital de la República Autònoma de Baixkíria, Rússia.
Ciutat portuària al riu Belaja, té construccions mecàniques i indústria metallúrgica equipaments per a la indústria del petroli i del gas, aparells geofísics, equips elèctrics, etc, refineria de petroli i indústries química, lleugera, alimentària i de la fusta Centre d’ensenyament superior, quatre teatres i quatre museus Fundada als XII com a fortalesa, fou el centre de la presència i de la dominació russa al territori dels baixkirs
Breisach
Localitat
Localitat del land
de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Rin (9 900 h [est 1990]).
Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i als XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden
Bellestar
Llogaret
Llogaret del municipi de Penelles (Noguera), al bell mig del pla d’Urgell, vora Linyola.
El comte Ermengol VI d’Urgell féu donació a Ramon Arnal 1139 del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar L’església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, als XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd Urgell Fou cap d’un municipi que comprenia el terme rural d'Almassor agregat al de Penelles dins el mateix s XIX
Andarax
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (62 km).
Neix a Sierra Nevada, flueix en direcció W-E per depressions tectòniques amb sediments terciaris, i després de Santa Fe de Mondújar gira cap al S fins que desguassa prop d’Almeria formant delta El seu règim és pluvial subtropical amb fort estiatge Al curs alt i mitjà hom cultiva raïm per a l’exportació al curs baix les aigües subàlvies són aprofitades per al conreu de tarongers
Alfambra
Riu
Riu d’Aragó, afluent per l’esquerra del Túria (102 km de longitud i 1380 km 2
de conca).
El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts alS de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol
Ador
Riu
Riu de Gascunya, Occitània (335 km).
Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació
s’Esgleieta
Poble
Poble del municipi d’Esporles (Mallorca), situat a l’est de la vila.
Té l’origen en l’església de Santa Maria s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , on al s XVI fou fundat el primitiu convent de l'Olivar de monges clarisses 1530-49 conserva d’aquesta època una taula atribuïda a Joan Daurer El 1911 hi fou establerta una vicaria in capite , dependent d’Esporles, amb demarcació també dins els termes de Valldemossa, Bunyola i Palma, Mallorca
paiute
Etnologia
Individu de la tribu ameríndia del grup xoixon de la família utoasteca.
N'hi havia dos grups els paiutes del nord anomenats mono a Califòrnia i paviotso a Nevada, que ocupaven el centre-est de Califòrnia, l’W de Nevada i l’E d’Oregon, i els paiutes del sud, o chemehuevi , al NW d’Arizona, alS de Nevada i al SE de Califòrnia Caçadors nòmades de bisons i recollectors, l’any 1980 en restaven uns 6 000, residents en reserves
Manfredonia
Ciutat
Ciutat de la província de Foggia, a la Pulla, Itàlia.
Situada al golf de Manfredonia , a la costa adriàtica, al peu del mont Gargano, és un port pesquer Té indústries químiques i alimentàries Arquebisbat El castell s XIII i l’església de Sant Domenico s XIV foren reconstruïts als XVII Fou fundada per Manfred I de Sicília prop de l’antiga Siponto, de la qual s’han conservat alguns monuments església de Santa Maria, del s XII