Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
Juan José Barcia Goyanes
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la ciència.
Cinquè membre d’una família de metges —l’origen de la qual es remunta al 1792, en la persona de Juan Barcia y la Cueva, catedràtic de clínica mèdica a la Universitat de Santiago—, fou catedràtic d’anatomia humana i de tècnica anatòmica a Salamanca 1927-29 i València 1929-71, degà de la Facultat de Medicina i rector 1965-71 de la Universitat de València Fou president de la Reial Acadèmia de Medicina de València, cap del servei de Neuropsiquiatria de l’Hospital Provincial de València, i cap de la secció de Neurologia de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques Fou l’…
,
escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal…
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
sexualitat
Biologia
Conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció, que permet la recombinació genètica de caràcters.
Mitjançant la sexualitat, les espècies asseguren llur supervivència i s’adapten cada vegada millor a l’ambient, però conservant la variabilitat suficient per a poder evolucionar flexiblement La renovació i la transmissió del patrimoni hereditari van lligades a la reproducció sexual en la major part de les espècies La multiplicació de les espècies i la barreja de patrimonis hereditaris són dos fenòmens inseparables en la reproducció sexual dels metazous, però en certs protozous ciliats aquests fenòmens es donen per separat llur reproducció sol ésser asexual, mentre que processos sexuals com la…
catàlisi
Química
Procés de canvi de velocitat de les reaccions químiques per l’acció d’una substància que es manté químicament inalterada ( catalitzador
).
El terme catàlisi ‘descompondre químicament’ fou introduït per Berzelius el 1835, però la idea és molt antiga Un procés de catàlisi pot canviar la velocitat d’una reacció o provocar reaccions que no s’iniciarien, però no pot modificar el rendiment de la reacció és a dir, pel procés de catàlisi és alterada la velocitat amb què una reacció tendeix cap a l’equilibri químic normal, però no és afectat el valor de la constant d’equilibri Si el catalitzador actua augmentant la velocitat de reacció, hom parla de catàlisi positiva i, si actua disminuint-la, hom en diu catàlisi negativa…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
brúixola

Brúixola
© Lluís Prats
Física
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants i emprat essencialment per a determinar direccions horitzontals, a partir de la direcció aproximada nord-sud.
Consisteix en una agulla imantada allotjada en una caixa rodona i sostinguda damunt un piu o per mitjà d’un fil sense torsió, per tal que pugui girar lliurement en un pla horitzontal En aquestes condicions, i per efecte del camp magnètic terrestre, l’agulla s’orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc En el fons de la caixa hi ha una rosa dels vents que pot ésser fixa o solidària de l’agulla una palanca accionada des de l’exterior permet d’immobilitzar aquesta posició determinada, amb la qual cosa hom aconsegueix que, en moure la brúixola, l’agulla, que en aquest cas és solidària a…
automàtica
Tecnologia
Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.
Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…
auca

Auca dels Baladrers de Barcelona, impresa a Barcelona per Antoni Bosch el 1865
(Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Art
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
La forma tradicional de l’auca, de molta difusió durant el segle XIX, fou la d’un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes Els seus precedents es troben en un joc d’atzar del segle XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí Entre les figures hi havia una oca auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes, representació que fa pensar en el joc del mateix nom Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades sol, lluna, estrella, signes del zodíac podria tenir, com el joc de l’oca i altres jocs…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…