Resultats de la cerca

És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades

Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa  Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques

Representa un 4% en pes del total de proteïnes del plasma, entre les quals és la menys soluble en aigua El procés de coagulació de la sang és iniciat amb la hidròlisi del fibrinogen per un enzim proteolític, la trombina , i amb lliurament de dos fibrinopèptids , el A i el B, i de monòmers de fibrina Per coagulació i centrifugació del plasma és obtingut el sèrum sanguini lliure de fibrinogen És sintetitzat al fetge El seu pes molecular és de 341 000

L’obertura pròpiament dita és l' ostíol , que comunica inferiorment amb la cambra substomàtica Els estomes serveixen per a l’intercanvi de gasos amb l’atmosfera CO 2 i O 2 i per a l’eliminació d’aigua en el procés de la transpiració L’obriment i el tancament de l’estoma són duts a terme per les cèllules oclusives mitjançant variacions de turgència, determinades per les condicions ambientals La forma i el nombre dels estomes varien en les distintes espècies

És un peix que habita tant vora les roques com als fons de sorra, i pot suportar perfectament l’aigua dolça o mig dolça no és gens estrany, doncs, que es trobi a la part baixa dels rius i llacunes litorals És una espècie molt cercada pels pescadors esportius, puix que la seva carn és excellent Modernament, juntament amb la baila, hom el considera integrant de la família dels morònids és un peix molt corrent a les costes dels Països Catalans

La composició química del làtex varia segons l’espècie de la qual hom l’ha extret fonamentalment consta d’un 50% d’aigua, en la qual hi ha dissoltes o en suspensió substàncies lipòfiles, resines, esterines i d’altres substàncies, com proteïnes, enzims lacasa, bromelaïna, etc, en estat de fina emulsió En repòs, el làtex es coagula espontàniament al cap d’unes 24 hores, i també per addició d’àcid fòrmic o acètic És emprat en la fabricació d’articles de cautxú

Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà

En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2

Els mosts contenen d’un 70 a un 85% d’aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre A més, hi ha àcids orgànics especialment àcid tartàric i àcid màlic, sals minerals potassi, calci, magnesi i sodi, tanins, matèries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgàniques, gomes, pectines, etc La densitat varia entre 1,05 i 1,13 En determinats processos vinícoles cal separar prèviament algunes d’aquestes substàncies a fi que el vi resultant tingui el color desitjat

Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat