Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
Sant Feliu de Planeses (Sant Sadurní d’Osormort)
Art romànic
Situació Exterior de la façana de ponent amb la porta d’entrar, moderna, i el campanar, d’espadanya i amb dues obertures M Anglada El sector de Sant Feliu de Planeses es troba situat al cantó de ponent del terme, entre les cases de l’Espluga i el límit sud de la vall de Sau L’església és junt amb la masia de la Verneda prop del Puig de Sant Llorenç i a un quilòmetre i mig del túnel de la mina, vora Collsesvinyes L’església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,9 —y 41,7 31 tdg 479417 Per anar-hi cal agafar la…
Sant Serni de Canillo
Art romànic
Situació L’església actual de Canillo, dedicada a Sant Serni, es troba situada a la part més alta del poble, al peu de la muntanya Situació x 1°35′45” — y 42°34′00” XLM-JGA Història El primer document que parla de Canillo és l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell L’acta de consagració de l’església de Sant Martí i Sant Feliu de Castellciutat, de l’any 957, diu que el comte Borrell dota aquesta església amb els alous que té a Canillo i a altres llocs El 4 d’agost de l’any 1046 la parròquia de Canillo figura entre els diversos béns que Arnau Mir de Tost tenia en feu de l’…
Santa Eulàlia d’Asnurri (Anserall)
Art romànic
Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…
Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls)
Art romànic
Situació Església de planta rectangular, sobrealçada i modificada, però que conserva bàsicament l’estructura i els murs perimetrals d’un edifici del final del romànic J Moner El poble de Sant Esteve de Guialbes es troba damunt d’un planell, a la carena d’un serrat des d’on s’albira una àmplia panoràmica sobre les terres gironines L’església parroquial de Sant Esteve destaca en el petit nucli agrupat de la població, a l’extrem de tramuntana Mapa L39-12296 Situació 31TDG900628 Per arribar-hi venint de Barcelona per la carretera N-II, hi ha tres accessos, tots els quals es troben a mà esquerra,…
Sant Vicenç de Susqueda
Art romànic
Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…
Convent de Santa Clara (Tarragona)
Art romànic
Les religioses de l’orde de Santa Clara s’establiren a la ciutat de Tarragona vers l’any 1249 la comunitat tingué com a primer lloc d’assentament l’ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc, construïda fora de la muralla, prop de la desembocadura del Francolí, en temps de l’arquebisbe Bernat Tort 1146-63 El papa Alexandre IV, mitjançant una butlla de l’any 1255, ordenà a l’arquebisbe de la ciutat, Benet de Rocabertí, que fos concedida a les monges clarisses l’església de Sant Miquel del Mar a fi que s’hi establissin, ja que el convent de Santa Magdalena no disposava de les condicions adients…
Sant Pere de Tercui (Tremp)
Art romànic
Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…
Sant Fructuós d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquesta església amb part de la volta ensulsiada fa pocs anys, d’estructura bàsicament romànica però amb moltes modificacions especialment al sector de capçalera, aquí reproduït ECSA - JA Adell El conjunt de l’antiga església parroquial de Sant Fructuós d’Aramunt és a la part alta del poble vell d’Aramunt, actualment abandonat i en curs de rehabilitació, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt, en direcció nord JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història En el testament del comte Isarn, conegut com a fals VIII de Gerri , que…
Santa Maria d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est d’aquest temple, inicialment d’estructura molt interessant, del qual actualment només queden vestigis emmascarats per estructures tardanes ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Hortoneda és situada als afores del poble, cap a ponent, al costat de la carretera que des de Claverol porta a Hortoneda JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG386790 Història El primer esment conegut de la vila d’Hortoneda data de l’any 958, en què l’abat Quint, com a marmessor i executor del testament del seu germà Radipert, donà al monestir de Lavaix diversos béns, entre…
Sant Martí de Borén (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH429251 Història L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne L’any 1090, el comte Artau II donà, en “ excusatum ”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri Per…