Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…
Charlie Rivel
Teatre
Nom amb què és conegut el pallasso Josep Andreu i Lasserre.
Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística…
Ricard II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1377-99).
Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a…
Ramon IV de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (~1011-47), fill gran del comte Sunyer I de Pallars.
Associat al govern pel seu pare des de vers el 1006, heretà, conjuntament amb el seu germà Guillem, la totalitat del comtat, que es repartiren Ramon IV es quedà el Pallars Jussà, que era la part meridional més rica i més poblada i amb més possibilitats d’expansió, i Guillem el Pallars Sobirà En el seu temps, els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, li prengueren la iniciativa i conqueriren als sarraïns la conca de Tremp, la serra de Montsec i la vall d’Àger 1030-40 Encara que les terres de la conca foren posades, sembla, sota la senyoria de Ramon IV, que degué collaborar en l’empresa…
Giuseppe Fanelli

Giuseppe Fanelli
Història
Política
Polític internacionalista italià.
Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense,…
Berà
Història
Comte de Barcelona (801-820), de Girona (817-820) i probablement, abans del 801, de Rosselló.
Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la pèrdua del càrrec…
l’Anticrist
Segons la Bíblia, personatge enemic de Crist i perseguidor del cristianisme, el qual ha d’aparèixer poc abans de la fi del món.
Joan fou l’únic escriptor canònic que li donà el nom d’Anticrist En l’Antic Testament, alguns autors, sobretot Ezequiel i Daniel, descriviren personatges històrics o imaginaris, enemics de Déu i del poble jueu En el Nou Testament, Pau i Joan parlaren d’un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d’abraçar la fe Descriviren també els mitjans oficials de propaganda i opressió desplegats per a obtenir aquest fi L’Anticrist és presentat sota el doble aspecte d’impostor religiós i poderós polític L’Anticrist per excellència s’ha de…
Josep Laporte i Salas
Josep Laporte i Salas
© Fototeca.cat
Metge.
Llicenciat el 1945, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector 1976-80 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1970-74, de l’onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana Reus 1980 i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1993-2002 Especialitzat en temes de drogoadicció, fou autor de Les drogues 1976 Dedicat també a la política, fou diputat per Convergència i Unió al Parlament de…
Pedro González de Mendoza
Cristianisme
Prelat castellà, fill d’Íñigo López de Mendoza.
Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473 Fou conseller d’Enric IV de Castella 1454-74, el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV 1474, fou un fidel servidor dels Reis Catòlics En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França…
Santa Maria del Fau (Albanyà)
Art romànic
L’ermita de la Mare de Déu del Fau o de Santa Maria pertanyia a l’antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades” Ja existia al segle XIII i fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV Segons Lluís Constans, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407, el vicari general del papa Luna Benet XIII, Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien…