Resultats de la cerca

Fundat el 2006, coordina la seva activitat amb el KC Sant Cugat i l’AEE IES Palamós Competeix en l’àmbit català i estatal, i té equips de base Disposa de les installacions de l’INEFC de Barcelona, el pavelló municipal de la Floresta, i el pavelló poliesportiu municipal de la Vall d’Hebron Guanyà el Campionat de segona divisió catalana 2009

La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S…

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que…

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes…

És impossible distingir, segons un mateix topònim —Castellum Nigrum— entre aquest Casterner, a la conca d’Aulet, i el de la vall de Senyiu El trobem citat en el cartulari d’Alaó d’una manera genèrica els anys 979, 1044 i 1074, però la lògica i el fet de no ser esmentat en les convinences comtals pallareses fan pensar que encara no existia al segle XI Al segle XIII els Vilamur senyorejaven la vall de Betesa El vescomte Ramon I es revoltà contra Pere el Gran, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell assetjat a Balaguer 1280 i empresonat, hagué de lliurar al rei els…

Mapa de les esglésies del Matarranya anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguaviva de Bergantes Sant Llorenç d’Aiguaviva Arenys de Lledó Santa Maria d’Arenys Sant Hipòlit o Sant Pol Bellmunt de Mesquí Sant Salvador de Bellmunt Beseit Sant Bartomeu de Beseit Calaceit Sant Pere de Calaceit Santa Maria del Pla La Canyada de Beric Sant Blai de la Canyada La Codonyera Santa Maria de la Codonyera Cretes Santa Maria i Sant Joan de Cretes Faió Sant Joan de Faió Favara de Matarranya Sant Joan de Favara de Matarranya Fondespatla Sant Salvador de Fondespatla Sant Miquel Fórnols de Matarranya Santa Maria de…

L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre figura ja…