Resultats de la cerca

S’inicià al Club Mayda, però desenvolupà la major part de la seva carrera al Club de 7 a 9 i també jugà al Club 21 i al Club Tennis Barcino Guanyà sis títols espanyols juvenils i vint-i-sis en categoria absoluta, vuit d’individuals 1974, 1978, 1979, 1981-85, set de mixtos, sis d Montserrat Sanahuja Yll FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA e dobles i cinc per equips –quatre amb el 7 a 9 1974, 1979, 1982, 1985 i un amb el Club 21 1978–, així com sis títols de Lliga, amb el 7 a 9 1974, 1975, 1977, 1979, 1983, 1984 També guanyà cinc Campionats de Catalunya i divuit de Barcelona –entre el 1962 i…

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1986-95 fou 213 vegades internacional amb la selecció estatal, tot participant en tres Campionats del Món 1986, 1991, 1994 i d’Europa 1991, 1993, 1995, dues Copes del Món 1987, 1989 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla de plata També fou subcampió mundial 1991, 1994 i continental 1991 El 1997 passà al Club Natació Sabadell, i aconseguí la Copa del Rei com a jugador 1998 i com a tècnic 2005 Dirigí l’equip 1999-2008 i guanyà dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 El…

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses vegades En tennis…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club  i…

Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general de la…

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m set vegades en…

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’…

Conegut també com Cholo García, es formà al Club Natació Montjuïc, a les ordres d’Enrique Félez El 1980 fitxà pel FC Barcelona i aquell mateix any es convertí en el primer atleta estatal que guanyà un Mundial de cros en categoria júnior Aquest títol s’afegí a l’estatal júnior En categoria absoluta, competí en quatre edicions més del Mundial 1981-84 En l’àmbit català, guanyà un títol absolut de camp a través 1983 i en el Campionat d’Espanya acredità dues terceres posicions 1983, 1984 El 1983 passà de nou a les files del CN Montjuïc, a les ordres de Gregorio Rojo En pista, la seva distància…