Resultats de la cerca

A 25 anys entrà en una comunitat cristiana independent de Bedford, i esdevingué un predicador notable Per dissident, passà més de dotze anys 1660-72, 1675 a la presó, on escriví Grace Abounding to the Chief of Sinners 1666, narració autobiogràfica de la seva conversió, i la primera part del Pilgrim's Progress 1678, que acabà el 1684, el llibre més llegit a Anglaterra després de la Bíblia i el més important del moviment purità Descriu, allegòricament i sobre una base doctrinal calvinista, els perills i les etapes que el cristià travessa per a arribar a Crist Escriví una seixantena d’obres,…

Fou un dels fundadors i responsables del setmanari liberal “The New Republic” 1914 Influí amb els seus articles el president TWoodrow Wilson, el qual l’envià a participar en les negociacions del tractat de Versalles 1919 Del 1931 al 1967 escriví la seva famosa columna al “New York Herald Tribune”, que arribà a aparèixer en més de 250 diaris dels EUA i en uns 25 d’altres països Partidari de la solidaritat occidental, entre altres obres escriví A Preface to Politics 1913, Public Opinion 1922 —sobre el caire negatiu dels mitjans de comunicació—, The Phantom Public 1925, The Good Society 1937,…

A vint-i-cinc anys deixà el seu poble i es dedicà a vagabundejar per tota la Xina El 742, per recomanació de Wu Yu, fou cridat a la cort com a poeta cortesà, i hi romangué tres anys Tornà, però, a la seva vida vagarívola, i el 757 entrà al servei de príncep Lin posteriorment fou bandejat de la cort Una llegenda diu que morí ofegat en intentar d’abraçar la lluna reflectida en un riu La seva poesia, de to hedonista, no se sotmet a les regles mètriques, i canta amb gran llibertat el vi, l’amistat i la fugida del temps Es conserven també alguns escrits en prosa i diverses cartes

Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novella rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres Fou collaborador de revistes com La Illustració Catalana , Virolet i En Patufet , i, en aquesta última, publicà un bon nombre de contes dins la collecció de la mateixa revista Collaborà també a la “Biblioteca Gentil” El 1948 publicà El meu poble , un conjunt d’esbossos descriptius sobre Sant Boi de Llobregat…

Fou membre del moviment literari Młoda Polska ‘Polònia Jove’ Home eclèctic, molt influït pel messianisme i misticisme, escriví una poesia rica en motius fantàstics, marcada per un to simbolista alhora que surrealista L’obra poètica més coneguda és W mroku gwiazd ‘En el crepuscle de les estrelles’, 1902 En novella, es destaquen Ksiadz Faust ‘El sacerdot Faust’, 1913, Nietota, kisiega tajemna Tatr ‘Nietota, el llibre secret dels Tatra’, 1910 i Kniaź Patiomkin ‘El príncep Pot'omkin’, 1907 En la seva producció dramàtica cal destacar W mrokach złotego pałacu, czyli Bazylissa Teofanu ‘En el…

Treballà a les bandes de Maynard Ferguson 1959 i George Russell 1961-62, entre d’altres, i posteriorment formà els seus propis conjunts i una gran orquestra que actuà en importants festivals durant els anys seixanta i setanta Ellis creà sempre música molt innovadora, però a la vegada accessible Fou pioner en l’ús de diverses tècniques i recursos compassos d’amalgama, distorsió electrònica del timbre, trompeta amplificada i la veu humana com a instrument També contribuí a l’ús d’estructures melòdiques amb quarts de to Publicà els llibres teòrics The New Rhythm Book 1972 i Quarter Tones 1975…

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The Triumphes of…

En les seves obres teatrals intercalà sovint cançons, i en les seves comèdies gaudí de la collaboració de compositors notables, com ara Alfonso Ferrabosco per a Volpone 1606 i Robert Johnson per a The Devil is an Ass 1616 Pel que fa als gèneres musicals sobresortí especialment en les mascarades, de les quals escriví una trentena, moltes vegades amb la collaboració de Ferrabosco i Nicholas Lanier, el qual, a més, sembla que interpretà diverses d’aquestes obres D’altra banda, els poemes de Jonson foren musicats amb una certa freqüència El més famós és Drink to me only with thine eyes , de…

En aquest sentit, l’estrofa musical adopta el metre i l’estructura de l’estrofa literària i intenta reproduir el to general del poema Així, per exemple, la repetició de la mateixa estrofa i el mateix disseny de l’acompanyament tradueixen, en el lied de F Schubert Das Wandern 'El vagareig', el constant i repetitiu moviment suggerit pel text Tanmateix, una estrofa també pot presentar al llarg de la cançó variants de tipus melòdic, harmonicotonal o de l’acompanyament, que pot exhibir un procés d' acumulació D’altra banda, la tècnica de compondre, d’acord amb el sentit del text, una música…

Es distingeix un primer grup o grup principal, un segon grup o grup secundari i, eventualment, un grup conclusiu L’ús d’aquest terme fou proposat per D Tovey en l’obra A Companion to Beethoven’s Pianoforte Sonatas Londres, 1931, en substitució de les formes primer tema o segon tema ja que, segons aquest autor, les dues parts de la forma sonata referides per aquestes expressions poden comprendre més d’un tema o bé estar formades per un material que no es pot definir pròpiament com un tema D’altra banda, Tovey considerà el grup, un terme molt present actualment en l’àmbit anglosaxó, fins i tot…