Resultats de la cerca
Es mostren 5395 resultats
serra del Mont
Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
serra d’Espareguera
Serra
Alineació muntanyosa (1 082 m alt.) de l’Alt Maestrat formada per un bloc cretaci, paral·lel a la costa, que limita per l’oest la rambla Carbonera, estès entre el coll d’Espareguera al sud i la rambla dels Estrets al nord.
Separa els termes de Culla i de la Torre d’En Besora
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
leviatan
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el rentatge de la llana, formada per una barca de ferro que conté el bany de sosa i de sabó, una telera que introdueix la llana en floca i uns rastells que es mouen alternativament i la fan avançar.
Al final, un altre dispositiu de rastells treu la llana del bany i la fa passar per entre uns corrons escorredors Generalment hom n'installa més d’un fins a sis en sèrie, formant un tren de leviatans , que fan successivament les operacions de rentatge, desgreixatge i esbandida
guano
Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
newvicon
Electrònica i informàtica
Comunicació
Analitzador d’imatge, d’estat sòlid, la capa fotoconductora del qual és constituïda per una heterojunció formada per una subcapa de selenur de zinc (ZnSe) i una altra que és una mescla de telur de zinc (ZnTe) i telur de cadmi (CdTe).
Durant el funcionament, aquesta heterojunció es polaritza en inversa i proporciona una característica de transferència molt lineal, tot i que, a diferència d’altres tipus de cambres, no és possible d’ajustar-ne la sensibilitat fent variar el potencial aplicat Aquest analitzador es caracteritza per la seva alta resolució i sensibilitat, que s’estén fins i tot a la zona de l’infraroig proper
flor de lis
flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
sèston
Ecologia
Part sòlida de material en suspensió, obtinguda per filtració o sedimentació de l’aigua marina o continental i en la qual hom distingeix el plàncton, part viva constituïda per organismes, i el trípton, fracció sense vida i formada per detrits i partícules minerals.