Resultats de la cerca
Es mostren 14955 resultats
Les tusculanes
Títol d’una obra filosòfica de Ciceró que aplega un seguit de converses que hom suposa que foren sostingudes a la vil·la que el filòsof posseïa a Túsculum (d’ací el seu nom llatí: ‘Converses de Túsculum’).
Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines…
Unió Internacional de Telecomunicacions
Institució creada el 1932 a Madrid per la fusió de la Unió Telegràfica Internacional i la Unió Radiotelegràfica Internacional, creades el 1865 i el 1906, respectivament.
És dependent de l’ONU des del 1947 El 1988 en formaven part 164 estats membres Els delegats d’aquests estats estableixen conjuntament els texts jurídics, la reglamentació internacional i la unificació de les regles administratives, tècniques i tarifàries en l’àmbit de les telecomunicacions La Unió té a Ginebra la seva seu central, composta per un secretari general, dues direccions per als comitès consultius i un comitè permanent elegit, l’International Frequency Registration Board IFRB, encarregat d’enregistrar les freqüències segons l’assignació de les estacions proposades pels…
Torner
Família de gravadors, llibreters, i impressors.
Josep Torner I , que ingressà al gremi el 1797, fou mestre de molts collegues del seu temps El seu fill, Josep Torner II Barcelona — a 1857, publicà obres com la Crónica universal del Principado de Cataluña , de Jeroni Pujades 1829-32, el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839, i les poesies del Rector de Vallfogona 1840 Possiblement fou germà seu Joan Torner , que ingressà al gremi de llibreters l’any 1818 Fill de Josep II fou Miquel Torner i Germà Circa 1802 — 1863, que estudià a Llotja i illustrà llibres i revistes, com El Museo de las Familias , de Barcelona, i el Semanario…
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri…
Ahmet I
Història
Soldà otomà (1603-17), fill de Mehmet III.
Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació, Ahmet…
Mateu Adrià
Història
Funcionari al servei de Pere III de Catalunya-Aragó.
Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…
Garcia VI de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1134-50), fill de Ramir Sanxes, senyor de Montsó, i de Cristina Rodríguez de Vivar i besnet de Garcia V.
Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…
īqā'
Música
En el sistema àrab de modes rítmics, unitat o cicle bàsic definit per la successió d’accents diferents.
Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o turc, com…
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per la…