Resultats de la cerca
Es mostren 9602 resultats
Edith Mathis
Música
Soprano suïssa.
Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a…
,
Maria de Luna
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Primera muller de Martí l’Humà , era filla de Lope de Luna, primer comte de Luna, i de Brianda de Got Heretà del seu pare el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb El 1361 el rei Pere concretà les esposalles del seu fill segon, l’infant Martí, comte de Xèrica, amb ella, estipulant que des de vuit anys es criaria a la cort de la reina Elionor Les noces se celebraren el 1372, a Barcelona En morir, sobtadament, el seu cunyat Joan I, el maig del 1396, sense descendència masculina i trobant-se absent el seu marit a Sicília, hagué de fer-se càrrec de la successió i de la regència…
Pere Margarit

Pere de Margarit
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Fill i hereu del cavaller Joan Bertran de Barcelona i de Constança Margarit, senyora del Castell d’Empordà, d’una branca de l’important llinatge d’aquest nom que estigué al costat de Joan II en les lluites civils catalanes A partir del 1478 estigué vinculat a la vida cortesana, on s’inicià com a patge El 1485 entrà al servei de Ferran II Prengué part en la guerra de Granada 1490-91 Fou algutzir de la inquisició a Saragossa 1490 Es casà 1488 amb Maria Carrillo, dama d’Isabel I Acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica 1493, com a cap d’una de les caravelles i comandant militar…
Zenó
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Parmènides —amb el qual vers el 450 aC visità Atenes, on produïren un fort impacte— i, segons Aristòtil, creador de la dialèctica, la seva aportació fonamental consisteix en la crítica de les opinions dels adversaris de l’ontologia parmenidiana Zenó comença concedint una hipòtesi, i després en deriva alhora dues conseqüències contradictòries, amb la qual cosa l’adversari ha d’abandonar la seva suposició inicial Dels anomenats arguments o apories de Zenó —dirigits contra la multiplicitat de les coses, per a afirmar la unitat de l’ésser, o contra el moviment, per a defensar la…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
A la recerca del temps perdut
Títol general de l’obra de Marcel Proust, composta per les novel·les Du côté de chez Swann (1913), À l’ombre des jeunes filles en fleur (1918), Le côté de Guermantes (1920), Sodome et Gomorrhe (1922), La prisonnière (1923), Albertine disparue (1925) i Le temps retrouvé (1927).
Un fet casual, el regust d’una magdalena, desperta els records i les sensacions de la infantesa És el punt de partida per a una descripció, lenta i detallada, sempre diferent en els successius intents d’aproximació, de la vida del narrador i d’un món la comprensió del qual solament pot ésser possible quan el temps l’ha vençut El temps, en efecte, destructor d’illusions, d’amors i d’esperances, és el veritable heroi de la novella, però, gràcies a l’evocació dels records, el protagonista aconsegueix de sobreposar-se a la seva acció Obra d’un fort contingut autobiogràfic, esdevé la…
la Cova de Sant Ignasi

Cova de Sant Ignasi (Manresa)
© Xavier Varela
Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana establert a Manresa (Bages).
Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou enriquit l’…
cripsi
Ecologia
Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.
Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen estructures críptiques úniques,…
acetilcoenzim A
Bioquímica
Derivat acetilat CH 3
CO-S.CoA del coenzim A
HS.CoA, en el qual el grup acetil està unit per l’àtom de sofre del 2-am inoetàtiol ...—NH—CH 2
CH 2
—S—COCH 3
formant un S—ester tiòic.
L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és també el precursor de l’àcid acetilacètic,…
compatibilitat històrica
Electrònica i informàtica
Qualitat d’una unitat funcional que és compatible amb els seus predecessors.
La compatibilitat històrica assegura que l’ús d’una nova unitat funcional allà on es feia servir un predecessor seu, no altera en res el resultat final En el maquinari, la compatibilitat pot significar que la nova unitat funcional és una extensió del seu predecessor, o bé que en pot emular el funcionament En aquest segon cas, on més que de compatibilitat caldria parlar d’emulació, en reproduir el comportament d’un maquinari antiquat es poden perdre algunes de les característiques innovadores del nou producte En el programari, la compatibilitat d’interfície assegura que es pot…
