Resultats de la cerca

Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…

Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…

Situació i presentació Es troba a l’extrem sud-oriental de la comarca, limitant amb Pradell de la Teixeta N, Argentera E i Colldejou S, aquests dos últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp, a la qual es vincula històricament formà part de la baronia d’Escornalbou El territori és molt trencat per tal com forma part dels vessants septentrionals de la mola de Colldejou al voltant dels 700 m dins el terme i els de ponent de la serra de l’Argentera, i les aigües que en davallen van a parar a la capçalera de la riera de Marçà barranc de la Rasa de la Teula i barranc de la Torre El poble…

El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…

La prehistòria ~4300-2800 aC apareix representada mitjançant les fases —comunes a tota la Mesopotàmia— d’Al-’Ubayd 4300-3500 aC, amb els jaciments de Ḥassūna i Arpačiyah, i d’Uruk 3500-3100 aC i Uruk IV i Ǧamdat Naṣr 3100-2800 aC, amb les estacions de Tepe Gawra, Nínive actual Koyuncik i Ǧabal Sinjar La seva entrada en la història comença pels volts del 2371 aC, quan el país apareix regularment en les fonts gràcies a la dinastia d’Accad 2371-2191 aC, la qual s’imposà en tota la Mesopotàmia i influí molt Assíria, especialment en el terreny ideològic el concepte accadi de l’imperi universal,…

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…

Assolí una gran acceptació a partir del 1957 fins al començament del decenni dels setanta i es revifà a partir de la dècada dels vuitanta Inclou una àmplia temàtica, en algun cas amb antecedents literaris, com el vampirisme, des del clàssic Nosferatu 1922, de FWMurnau versió del 1978, de WHerzog fins a Dracula 1931, de TBrowning i 1958 de TFischer, entre altres, amb infinitat de títols i variants No hi manquen tampoc els fantasmes, l’home llop, la bruixeria, els exorcismes i el canibalisme Lycanthropus , 1962, de PHeuschs The Exorcist 1973, de WFriedkin The Night of the Living…

Bé que constitueix una regió del Principat de Catalunya, el fet de pertànyer administrativament a l’Estat francès li confereix unes característiques diferencials de les de la resta dels Països Catalans El procés de francesització iniciat en temps de Lluís XIV fou molt intens La monarquia ajuntà les comarques que la componien en dues vegueries i la Revolució Francesa en féu un departament afegint-hi la Fenolleda occitana i en resultà el departament dels Pirineus Orientals Incorporat a la regió del Llenguadoc-Rosselló, en fusionar-se aquesta amb la regió veïna Migdia-Pirineus 2016, la Catalunya…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Riudarenes N, Maçanet de la Selva E, Fogars de la Selva S, Hostalric SW i Sant Feliu de Buixalleu W Maçanes s’estén a l’esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma que en forma el límit oriental, fins poc abans de la confluència d’ambdues El territori és molt accidentat i boscós, especialment al sector septentrional, on la serra de Clarà, de 200 a 300 m d’altura, constitueix un petit llindar entre la serralada Litoral i la Prelitoral Comprèn el poble de Maçanes, cap del municipi, els veïnats de Cambrerol,…