Resultats de la cerca

Fou un dels instrumentistes de trompa més coneguts del seu temps El seu pare li donà les primeres nocions de l’instrument, que continuà estudiant a Perpinyà El 1820 marxà a París per a ingressar a les classes de LF Dauprat al conservatori, i al cap d’un any ja assolí el premi d’honor de trompa Des del 1825 fou membre de la capella reial de Carles X i de diversos teatres parisencs, com l’Italien i l’Odéon Fou músic de cambra de Lluís Felip I a partir del 1832, i des del 1842, professor de trompa del Conservatori de Música de París Redactà un mètode de trompa i escriví nombroses obres per a…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor i Visca la…

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca de Catalunya…

El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les quals…

El 1732 fou contractat com a director de l’Acadèmia de Música de Besançon Posteriorment retornà a Lió, on dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, tot desenvolupant una intensa tasca com a professor de violí Gaudí d’una gran reputació com a virtuós d’aquest instrument, cosa que li valgué les més altes distincions de les autoritats civils de Lió El 1739 publicà el seu Premier livre de sonates , dedicat a Camille Perrichon, comandant de Lluís XIV La seva escriptura musical mostra clarament els trets característics d’un instrumentista virtuós Les seves sonates palesen la influència de Jean-Marie…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la seva habilitat i…

Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et Lubin 1800,…

Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…

Oncle de sant Lluís Eixarc i Bertran, ingressà a Portacoeli 1516, d’on fou elegit prior el 1530 Deixà manuscrit un volum titulat Annotationes ad martyrologium romanum , que ja es trobava perdut al s XVII, i un Catálogo de los priores, frayles y donados del convento de la cartuxa de Porta-Coeli , obres que, segons informa J Rodríguez en la seva Biblioteca Valentina València 1747, es conservaven al s XVII a l’arxiu del monestir A l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 18, núm 1 hi ha una còpia del s XVIII del que sembla una altra obra seva, el Catalogus benefactorum Domus…

Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P Caseneuve, sinó…