Resultats de la cerca
Es mostren 3642 resultats
Romano Prodi

Romano Prodi
© Unió Europea
Política
Polític italià.
Llicenciat en dret a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, es doctorà a la London School of Economics i amplià estudis als EUA Professor a la Universitat de Bolonya 1971-78, fou ministre d’indústria d’un dels governs de Giulio Andreotti 1978 En 1982-89 i 1993-94 fou director de l’Institut per a la Reconstrucció Industrial IRI Després de la desfeta de la Democràcia Cristiana, s’integrà a l’Aliança Democràtica, i el 1996 esdevingué cap del govern en minoria de la coalició de centreesquerra L’Ulivo Aconseguí el reingrés d’Itàlia el 1996 al Sistema Monetari Europeu del qual…
Jean-Claude Trichet

Jean-Claude Trichet
© EADS
Economia
Economista francès.
Enginyer civil de mines, diplomat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i llicenciat en ciències econòmiques, el 1971 treballà com a inspector de finances Posteriorment fou conseller del president de la República per a la indústria, l’energia i la recerca i la microeconomia 1978-81 Presidí el Club de París entre el 1985 i el 1993 El 1986 fou nomenat director del gabinet del ministre d’economia, de finances i de la privatització, abans d’ésser designat director del tresor 1987 Elegit president del Comitè Monetari Europeu el 1992, un any després fou nomenat governador del Banc…
Narcís Serra i Serra
Narcís Serra i Serra
© Fototeca.cat
Economia
Política
Polític i economista.
Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre…
José Eduardo dos Santos
Política
Polític angolès.
Membre del comitè central del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola MPLA, fou ministre d’Afers Estrangers 1975 i de Planificació 1978 El 1979 succeí Agostinho Neto a la presidència de la República i de l’MPLA El 1991 impulsà l’aprovació d’una constitució democràtica que representava l’abandonament del marxisme leninisme i signà un acord de pau amb la guerrilla Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola UNITA, però la guerra civil es revifà després que aquest grup impugnés la victòria de l’MPLA en les eleccions del 1992 Signà nous acords amb UNITA 1994 i 1997…
Gilberto Gil
Música
Política
Nom amb el qual és conegut el músic i polític brasiler Gilberto Passos Gil Moreira.
Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos Posteriorment anà a…
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic i promotor cultural.
Estudià al seminari de Barcelona i es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat de València Fou canonge de Barcelona i rector del seminari, que convertí en hospital durant dues epidèmies de còlera Fundà l’asil del Bon Consell, els obradors per a noies obreres i les anomenades Escoles Dominicals i introduí a la diòcesi les germanetes dels pobres Adaptà a la península Ibèrica l’Apostolat de l’Oració i intervingué en l’edició, entre altres, d’obres d’Ozanam, de Ramière i de Perrone, i, amb El Mensajero del Corazón de Jesús 1868-81, creà una escola literària entre seminaristes…
Francesc Pi i Margall
Literatura catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 hi estudià dret a la Universitat i es relacionà amb elements romàntics, especialment a través de la Societat Filomàtica Es doctorà a Madrid 1847, on s’establí Allí ingressà al Partit Democràtic el 1849 i desenvolupà la seva llarga carrera política, intensa a partir del 1854, a través de l’acció com a dirigent i punt de referència del republicanisme federal, diputat en diverses legislatures, ministre i president de la Primera República i de la doctrina exposada en publicacions periòdiques “La…
Albània 2013
Estat
Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea van continuar centrant gran part de l’atenció informativa Al mes d’octubre, la Comissió Europea va demanar que s’acceptés Albània com a país candidat a l’adhesió davant els importants progressos realitzats per les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció A la vegada, va demanar al Govern albanès augmentar i reforçar el paquet de reformes ja encetat i que afecta sectors clau de l’economia, mantenir la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, reforçar la independència de la…
República Democràtica del Congo 2013
Estat
Les forces de pacificació de la MONUSCO desplegades pel petit poble de Katanga, a la província de Kivu Nord República Democràtica del Congo © UN Photo / Sylvain Liechti L’anunci de la formació d’un Govern d’unitat, resultat de les negociacions amb una part de l’oposició, i la derrota militar del grup M23, que actuava a l’est del país, van ser els principals fets del president Joseph Kabila durant l’any Del nou Govern, n’haurien de formar part membres de les diverses formacions que van participar en les anomenades concertacions nacionals, a les quals van assistir 900 delegats de partits i de…
Afganistan 2014
Estat
A meitat de gener, 21 persones, de les quals 13 eren estrangeres i membres de l’ONU i l’FMI, van morir a Kàbul en un atac perpetrat pels talibans com a venjança per la mort de civils afganesos en els enfrontaments que hi va haver uns dies abans al nord de Kàbul entre els talibans i les forces afganeses i de l’OTAN En aquest clima d’inseguretat, el dia 5 d’abril va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials Prop de set milions d’afganesos, de tretze milions d’electors, hi van participar, malgrat les amenaces dels talibans Les eleccions havien de decidir el successor del…