Resultats de la cerca

El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb les seves pertinences, i…

Fill segon de Ferran I el Gran, n'heretà el regne de Lleó 1065 i les paries de Toledo El seu germà Sanç II de Castella ambicionava l’hegemonia castellana sobre la lleonesa els dos germans s’enfrontaren a Llantada 1068 i a Golpejera 1071 Alfons fou vençut i empresonat a Burgos posat en llibertat, passà a Toledo L’assassinat de Sanç 1072 donà a Alfons la possessió dels dos regnes, previ jurament exculpatori Empresonat un altre germà seu, Garcia, Alfons s’annexà Galícia i Portugal Pel nord-est arribà fins al País Basc i la Rioja El seu primer casament amb Agnès d’Aquitània determinà una sensible…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa  Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo  i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…

Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d’aquest monestir proper a Barcelona no eren satisfactòries La manca d’aigua féu que els monjos no s’hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus Ancosa es mantingué fins el 1835 com a granja d’aquest monestir

Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí s XI En les lluites de Ponç II d’Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà 1138, i sembla que el féu enderrocar Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars 1285 L’església del castell era dedicada a sant Romà Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans

L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador

Ciutadà de Barcelona, és documentat des del 1678 Entre altres obres és autor de diverses pintures per a la capella de Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de la catedral de Barcelona 1688 i per a la capella de Sant Benet del monestir de Sant Cugat del Vallès 1688-92, que deixà inacabada Sembla que Antoni Viladomat fou deixeble seu El seu fill Joan Savall i Mallacs Barcelona 1680 - 1743 ingressà al collegi de pintors 1692 i en fou cònsol primer

Expandí la taifa, però, tributari de Ramon Berenguer II de Barcelona 1078 i d’Alfons VI de Castella-Lleó 1086, a causa, sobretot, dels imprudents consells del seu visir ibn 'Ammar trencà les relacions amb aquest, l’executà i hagué de recaptar l’ajuda de l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, que s’emparà del regne i l’empresonà a Tànger, Meknès i Agmat, on visqué miserablement fins a la mort Excellent poeta neoclàssic, protegí la cultura i donà mecenatge a nombrosos literats