El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera. Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera. El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb les seves pertinences, i els assignava a cadascun un lot de terra a baix cens, per tal de poblar l’indret i edificar-hi cases. Posteriorment el lloc de Castellblanc canvià el nom pel de Malpartit, que és el topònim que ens ha pervingut.
Segons J.Miret i Sans, al primer quart del segle XIII, la vila i el castell de Malpartit, així com Torrefarrera i Sudanell, eren sota el domini senyorial de la comanda templera de Gardeny. L’any 1250 Constança d’Aragó, vídua de Guillem Ramon de Montcada, conjuntament amb els seus fills Pere, Guillem i Ramon, i la muller d’aquest, Sibil·la, vengueren a Guillem Moliner, ciutadà de Lleida, la tercera part del lloc i castell de Malpartit que tenien en feu dels templers. D’altra banda consta que el 1342 l’orde de l’Hospital comprà al rei Pere III el mer i mixt imperi sobre la vila de Malpartit.
Malpartit restà pràcticament despoblat després de les guerres dels Segadors i de Successió, però recuperà la població ràpidament. En l’actualitat no resta cap vestigi de la seva antiga fortalesa.