Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004   Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music Sense deixar…

Començà treballant a l’empresa constructora familiar, però gradualment es decantà per la interpretació S'inicià en el teatre de cabaret i posteriorment formà la companyia Bande du Carré Blanc, que obtingué un notable èxit i, a partir del 1997, aparegué en produccions televisives En 1999-2003 coprotagonitzà amb la seva esposa, Alexandra Lamy, Un gars, une fille , telesèrie de gran èxit Debutà el 2002 en el cinema amb un curt i en Ah Si j'étais riche , de G Bitton i M Munz Ja com a protagonista seguiren Bienvenue chez les Rozes 2003, de Francis Pallau, Brice de Nice 2005, de James Huth, el guió…

D’infant la seva família anà a viure a Barcelona, on cursà estudis d’arquitectura Un viatge als EUA durant els anys d’estudiant el decidí a dedicar-se al món de la moda En tornar a Barcelona, amb el seu germà David, començà a dissenyar camises estampades d’estètica pop que obtingueren un gran èxit Desenvolupà els seus models associat amb l’empresa de confecció Meyba fins el 1996, que juntament amb el seu germà creà una marca pròpia, Custo of Barcelona, posteriorment Custo Barcelona, els productes de la qual obtingueren un enorme èxit als EUA A la fi dels anys noranta s’introduí en la moda…

La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb…

Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W Fortner…

Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L Delibes…

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre de la capella reial,…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…

El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…