Resultats de la cerca

És anomenada pirosi una sensació de cremor que es percep al centre del tòrax, per darrere de l’estern, i que es produeix en el cas de reflux gastro-esofàgic, és a dir, quan una part del contingut gàstric, ric en substàncies corrosives com l’àcid clorhídric, puja anormalment cap a l’esòfag La pirosi es pot presentar ocasionalment en persones sanes, en general després d’àpats abundants Quan és reiterada, però, sol ésser deguda a una fallada en l’esfínter esofàgic inferior, que roman anormalment relaxat després de la deglució Les causes més freqüents de pirosi són l’hèrnia de hiat,…

Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però també n’hi…

Ric propietari rural, dirigí les milícies virginianes en la guerra francobritànica 1756-63 Delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, fou un partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes, i fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit independentista 1775, que hagué d’organitzar, amb grans dificultats, vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown 1781, fet que decidí la…

Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un mercader ric…

La Fortesa està documenta des del 1202 El nucli és un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760, ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora La seva església parroquial Sant Joan, construïda sobre unes restes romàniques, depenia de la de Boixadors, i amb aquest poble formà un municipi al segle XIX És un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia, i un doble campanar d’espadanya,…

La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa

Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII quan pel…

Fill de Guilhèm d’Omelàs fill de Guilhem IV de Montpeller i de Tiburga, de la qual heretà el comtat d’Aurenja Fou essencialment un baró feudal que conreà la poesia trobadoresca com un cultíssim afeccionat i amb la intenció de palesar-hi la seva personalitat Afirma que no feia versos amb intenció d’obtenir-ne remuneració i que en la seva poesia no cerca una acceptació àmplia i popular, sinó tan solament complaure una reduïda selecció d’homes entesos en les filigranes de l’art D’on que, al seu transcendental debat amb Giraut de Bornelh 1170, defensi el trobar clus, o poesia hermètica, contra el…

El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista  Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…