Resultats de la cerca

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Destacà en llançament de pes, prova en la qual fou dues vegades campió d’Espanya 1929, 1930 i tres de Catalunya 1930, 1931, 1933, i també en les curses en pista fou campió d’Espanya 1932, 1934 i de Catalunya 1932 de 400 m tanques i campió de Catalunya de 800 m 1927 i de 1500 m 1927, 1928 Tingué els rècords de Catalunya de 400 m tanques 1932 i de relleus 4 × 100 m amb la selecció catalana 1927 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Felip Tugas Masachs

Fou tres vegades campió d’Espanya de llançament de martell 1928, 1930, 1936 i sis de Catalunya 1927, 1930, 1931, 1933, 1934, 1936 Baté sis vegades el rècord català, el darrer dels quals 1931 perdurà vint anys, fins el 1951 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Josep Tugas Masachs

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva actuació el 1933 amb…

Debutà en competició el 1984 i disputà cinc edicions consecutives dels Jocs Paralímpics entre Nova York 1984 i Sydney 2000 En la primera participació guanyà la medalla d’or en 4 × 100 m estils i la de bronze en 100 m braça En aquesta darrera prova conquerí l’or, amb rècord del món, a Seül 1988 i la plata a Atlanta 1996 Es proclamà campiona paralímpica en 100 m papallona als Jocs de Barcelona 1992, amb també rècord del món

Estudià al seminari conciliar de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Comillas Fou ordenat de sacerdot el 1939 i el 1944 fou nomenat vicari de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, on convisqué amb el metge i sacerdot Pere Tarrés i Claret Vinculat a la fundació de la Unió Sacerdotal de Barcelona, l’any 1968 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona Treballà especialment en l’aplicació de les reformes del Concili II del Vaticà a Catalunya, sobretot en la preparació de les versions en català dels llibres litúrgics

Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de…

Fou deixeble de Llotja, d’Eusebi Planas i del litògraf Mercier a París Collaborà a El Diluvio Ilustrado , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , Palla Nova , etc Publicà dues colleccions de dibuixos a la ploma Caps de casa 1922 i Testes de terra 1929

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Doctor en medicina i cirurgia i especialista en obstetrícia i ginecologia Es llicencià en teologia i sociologia als EUA El 1962 fundà l’associació Medicus Mundi, i el 1975, l’Institut Borja de Bioètica, que el 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinar i reconeguda a tot el món, l’ha collocat…