Resultats de la cerca

Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats

Germà de Benet Sanz i Forés Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia El castillo de Bayrén, Castelar en Gandía i Apuntes para la historia de Gandía 1879

Només sabem que aquest oratori era situat a la parròquia de Sant Benet de Bages al sector oriental del terme de Sant Fruitós i que apareix esmentat el 1290

Fill de Pere Boïl i Colom, senyor de Manises Fou creat cardenal 1397 pel papa Benet XIII, prop del qual fou procurador del rei de Catalunya-Aragó a la cúria

Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó, escriví una obra, De laudibus Benedicti XIII Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal

S’inicia la campanya pacífica de la “P de protesta”, ideada per Josep Benet i Morell i promoguda pel Partit Demòcrata-Cristià de Catalunya i l’Aliança de Treballadors Cristians de Catalunya

Fou fundada el 1959 per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins el 1969 Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font…

Concili de Pisa Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V