Resultats de la cerca

La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense

El despoblat de la Penella és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha avui el pantà de Santa Anna, sota la Penya-roia, davant del poble de Boix la Noguera En aquest indret hi havia un antic castell que controlava l’accés a la vall per llevant i per migdia Era situat dalt d’un penyal i d’ací el nom d’ ipsa Penella Hi ha constància que el tenia en feu Galceran Erimany, vicari d’Àger, ja que el 1094 el deixà en herència al seu fill Galceran Més tard el llogarret de Penella formà part del comtat de Ribagorça en qualitat de domini senyorial

Descendent del llinatge d’armers Deop de Ripoll, de jove féu també d’armer i de gravador de culates d’armes de foc Dedicat al gravat al boix, féu auques i ventalls fins que féu amistat amb Tomàs Padró i es dedicà a la illustració de llibres El 1877 es perfeccionà a París al taller de Tilly De nou a Barcelona, collaborà a La Academia , La Publicidad i La Ilustración Artística i damunt dibuixos de Balaca i Pellicer féu gravats per a una important edició del Quijote 1880-83 Assolí una gran perfecció tècnica i el seu taller fou continuat pels seus fills Josep i Joaquim

Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el Gravat català…

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat ,…

Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…

Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a…

Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004…

Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions…