Resultats de la cerca

El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami

Paper comercial de Josep Canals 1898 Josep Casals recollirà l’esforç de Jaume Sadó en una empresa de teixits de lli que fabricava sobretot jocs de taula, primer a Canet de Mar i després a Barcelona Jaume Sadó s’establí a Barcelona el 1835 Eren els anys en què el cotó s’anava imposant, relegant així les altres fibres Però hi havia productes per als quals el cotó no era adequat o no donava prou qualitat És el cas dels jocs de taula fins que requerien el lli com a primera matèria El cotó es reservava per a les estovalles i tovallons de més baix preu El 1844 Jaume Sadó presentarà a l…

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…

Fou atleta de la UGE Badalona, Nike, Sport Canet, Tossal, CA Laietània, CA Diputació, Diadora, Puma Sevilla i Fila Domingo Catalán Com a júnior guanyà tres títols espanyols en els 10000 m 1989, 1990, 1991, un cros individual 1990 i tres per equips 1989, 1990, 1991, i participà en tres ocasions en el Mundial de cros 1989, 1990, 1991 Com a sènior destacà en les curses en ruta Fou campió d’Espanya de mitja marató 1999 i de Catalunya en 10 km en ruta 2002 Participà en els Campionats del Món de mitja marató 1998, 1999 i en el Campionat d’Europa de marató 2002

Més conegut com Jim , s’inicià a la Unió Atlètica Terrassa i posteriorment defensà també el Nike, el Club Calvià de Mallorca, el Club Canet de Mar, l’Adidas i el Puma Amb la selecció espanyola fou dues vegades subcampió mundial de mitja marató per equips 1996, 1997 i dues més medalla de bronze al Mundial de marató 1994, 1995 Amb l’equip estatal de cros fou bronze al Mundial i subcampió d’Europa 1995 Fou campió d’Espanya de mitja marató 1997 i el 2013 encara mantenia el rècord de Catalunya de mitja marató Marcat per les lesions, es retirà com a professional el 2001

Església parroquial del lloc d’Avalrí —que correspon a l’actual mas de Valric— a la vora de l’estany del mateix nom “stagnum Avalrinum” , 928, esmentada des de l’any 1080 Dependència de l’església d’Elna, fou unida al segle XVI a la parròquia de Montescot El 1527 el capítol d’Elna es queixà per l’arrencament del portal de marbre de l’església, ordenat per Galceran de Pinós, vescomte de Canet, a fi d’utilitzar-lo a l’església de la Roca d’Albera encara hi és Al segle XVIII, el mapa de Cassini ja l’assenyalava com a església arruïnada Ara no en queda cap vestigi

Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura…

És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona  1955-58 procedent del Llevant Amb el Barça disputà 37 partits i marcà 11 gols, i guanyà una Copa del Generalísimo 1957 i una Copa de Fires 1958 Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa al Barça el 1957 en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc En la temporada 1958-59 encara continuà vinculat al club blaugrana en jugar amb el CE Comtal, a segona divisió Posteriorment jugà amb el Racing de Santander 1959-62 i 1967-69, el Mallorca 1962-65 i el Huelva 1965-67 Es retirà el 1969 Fou tres vegades internacional B Amb la selecció…