Resultats de la cerca
Es mostren 7135 resultats
llengües australianes
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües parlades pels aborígens australians.
Es tracta de 260 llengües repartides en una trentena de grups i parlades per uns 138 000 individus, la majoria al nord i al nord-oest del continent Cap llengua no ultrapassa el nombre de 2 000 parlants Les diferències entre elles són molt grans, fins al punt d’ésser difícil de trobar-hi veritables connexions D’una manera molt general hom pot dir que en les llengües australianes són freqüents el grups de consonants dues, tres i fins quatre, de les quals aleshores algunes prenen un valor vocàlic En general hi ha tres nombres singular, dual i plural El gènere no és marcat morfològicament, llevat…
ascendència
Conjunt de parents de la línia ascendent.
bestiar
Conjunt de bèsties d’una mateixa espècie.
Novel·les exemplars
Conjunt de narracions de Miguel de Cervantes
.
Publicades el 1613, pren el nom de l’italià novella ‘narració breu imaginada’ Són dotze La gitanilla , El amante liberal , Rinconete y Cortadillo , La española inglesa , El licenciado Vidriera , La fuerza de la sangre , El celoso extremeño , La ilustre fregona , Las dos doncellas , La señora Cornelia , El casamiento engañoso y El coloquio de los perros
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
marina
Transports
Conjunt de vaixells pertanyents a un país.
Tot i que aquest terme resta molt imprecís, hom no pot parlar pròpiament de marina si no hi ha una certa ordenació lleis, ports, organització, bases, etc i un nombre mínim de vaixells amb una capacitat mínima En termes generals, hom pot distingir dues classes de marina la marina de guerra i la marina mercant, però actualment existeixen altres especialitats marineres, com la marina de pesca, l’esportiva i la científica La marina ha anat tradicionalment lligada amb el comerç, sobre el qual ha influït decisivament i del qual ha…
cua

Cua blanca de milà
Allan Hack (CC BY-ND 2.0)
fàbrica
Construcció i obres públiques
Conjunt de les parets d’un edifici.
Aquest terme és emprat especialment per a indicar-ne la natura fàbrica de totxo massís, de maó vist, de totxana , etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina