Resultats de la cerca

Llur grup cromòfor és el sistema polimetínic de dobles enllaços conjugats juntament amb els dos heteroàtoms terminals, sistema ressonant entre dues formes límits en què la càrrega iònica és localitzada en l’un o en l’altre d’aquests heteroàtoms Els dos heterocicles de les cianines pròpiament dites són nitrogenats, els de les cianines aniòniques o oxonols són oxigenats, i en les merocianines un cicle conté nitrogen, i l’altre, oxigen Els colorants d’aquest grup, descobert per CG Williams el 1856, reben, segons les diferents posicions per les quals són units els …

En els políedres les arestes surten com a intersecció de dues cares i uneixen dos vèrtexs

Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses…

El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats, i és la unitat mínima de la computació quàntica La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit

A la pràctica, i a causa de la dificultat d’avaluar el pes de fase estacionària i, per tant, de calcular el volum de retenció net d’un compost, la retenció relativa és el paràmetre usualment emprat, fent servir un dels dos composts com a patró

El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…

En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’…

Així, hom ha distingit tradicionalment entre l' oposició per contradicció la d’ésser i no-ésser, l' oposició per privació la de visió i ceguesa, l' oposició per contrarietat la de virtut i vici i l' oposició relativa la de pare i fill En la lògica aristotèlica l’oposició per contradicció en què no poden ésser veritables o falses alhora ambdues proposicions es dóna entre proposicions del tipus A universal afirmativa i O particular negativa, i entre les de tipus E universal negativa i I particular afirmativa, mentre que l’oposició per contrarietat en què ambdues proposicions no poden ésser…

Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador