Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
Uwe Mund
Música
Director d’orquestra austríac.
Fou alumne del conservatori de la seva ciutat natal amb Hans Swarowsky Simultaniejà els estudis i la direcció dels Petits Cantors de Viena i més tard, el 1963, la tasca d’assistent de H von Karajan Acabada la seva formació, passà a ser director musical de l’Òpera de Kiel i director de l’Òpera de Viena 1984-86 Entre el 1987 i el 1994 fou director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on debutà la temporada 1982-83 amb Die Walküre el i el 1985 havia dirigit l’estrena a Catalunya de Moses und Aron , d’A Schönberg Des del 1998 és director titular de…
,
Michael Boder
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera contemporània…
Gerd Albrecht
Música
Director d’orquestra alemany.
Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra…
Bernd Weikl
Música
Baríton austríac.
Estudià cant a Magúncia i Hannover i debutà en aquesta última ciutat amb Der Freischütz En 1970-73 fou membre de la companyia de l’Òpera de Düsseldorf i el 1971 cantà per primera vegada al Festival de Salzburg, on actuà en temporades successives L’any 1972 es presentà per primer cop al Festival de Bayreuth, escenari on entre el 1975 i el 1991 interpretà, entre altres papers wagnerians, el de Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg El 1975 debutà al Covent Garden de Londres i dos anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York A més de R Wagner, el seu repertori també…
passamezzo
Música
Dansa italiana, de metre binari i tempo moderadament ràpid, molt popular al segle XVI i la primera meitat del XVII.
La major part dels passamezzi del segle XVI responen a dos models harmònics el passamezzo antico -I-VII-I-V-III-VII-I-V-I-, i el passamezzo moderno , també comune o nuovo -I-IV-I-V-I-IV-I-V-I- T Arbeau en la seva Orchésographie 1588 l’assimilà a la pavana , però amb un tempo més lleuger Com aquesta, el passamezzo solia formar parella amb altres danses contrastants com ara el saltarello o la gallarda, compartint ambdues el mateix esquema harmònic o melòdic Els primers exemples publicats apareixen a Nuremberg, en els llibres per a llaüt de Hans Newsidler, del 1536 i el 1540, seguits a partir…
Bernhard Paumgartner
Música
Director d’orquestra i musicòleg austríac.
Fill del crític musical Hans Paumgartner i d’una mezzosoprano, començà a estudiar música amb els seus pares Més tard amplià la seva formació a Viena, on combinà els estudis musicals i els de dret a la universitat En 1911-12 fou director de cant a l’Òpera de Viena i després passà a la Tonkünstlerorchester 1914-17 Parallelament, impartí classes a l’Acadèmia de Viena 1915-17 Posteriorment es traslladà a Salzburg, on fou director del Mozarteum 1917-38, 1945-59 Fou el fundador de l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg 1922 i de la Camerata Academica del Mozarteum de Salzburg 1955 i…
Ernst Maerzendorfer
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el…
Carlo Zecchi
Música
Director d’orquestra i pianista italià.
Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico…
Johann Gottlob Friedrich Wieck
Música
Pianista i pedagog alemany, pare de Clara Schumann.
Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…
Walter Höllerer
Literatura alemanya
Escriptor i crític literari alemany.
Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina