Resultats de la cerca
Es mostren 1413 resultats
Monica Vitti

Monica Vitti i Gabrielle Ferzetti
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda Maria Luisa Ceciarelli, actriu cinematogràfica italiana.
Fou la protagonista predilecta de la primera època del realitzador Michelangelo Antonioni L’avventura 1959, La notte 1960, L’eclisse 1961, Il deserto rosso 1964 Altres films que protagonitzà són Modesty Blaise 1965, La cintura di castità 1967, La ragazza con pistola 1968 premi del Festival de Sant Sebastià, La pacifista 1971, Polvere di stelle 1973, Teresa la ladra 1973, Il misterio di Oberwald 1980, etc El 1990 dirigí i interpretà Scandalo segreto Publicà la seva autobiografia, Sette Sottane 1992 Entre altres distincions, l’any 1995 fou guardonada al Festival de Venècia amb…
Josep Roca i Alemany
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Perfeccionà la tècnica del burí a París i a Berlín, i interpretà dibuixos de Josep Triadó o d’altres artistes S'especialitzà en planxes de metall destinades a l’estampació de tapes de llibres de producció industrial Hàbil en el dibuix ornamental, es distingí també en l’art del cuir incisat i repussat i en el gravat de ferros de daurar emprats pels enquadernadors Fou premiat en diverses exposicions nacionals i internacionals Amb el pseudònim Roca i Falgar publicà en la Revista Gráfica , el 1900, la reproducció d’una relligadura en cuir repussat de singular mèrit i la comentà amb…
Rod Steiger
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut Rodney Steven Steiger, actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
Començà la seva carrera artística en el teatre i en la TV, per mitjà de la qual es féu famós ràpidament Dels seus films cal esmentar On the Waterfront 1954, The Harder They Fall 1956, Al Capone 1959, Le mani sulla città 1963, The Pawnbroker 1964, premi del Festival de Berlín, Doctor Zhivago 1966, In the Heat of the Night 1967, Oscar al millor actor, The Sergeant 1970, Waterloo 1970, Lucky Luciano 1973, Les innocents aux mains sales 1975, Hennessy 1975, FIST 1978, The Amityville Terror 1979, Lion of The Desert 1981, etc Des dels anys noranta interpretà sobretot papers secundaris
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Ettore Bastianini
Música
Baríton italià.
Després d’abandonar la carrera esportiva inicià la musical i debutà a Ravena l’any 1945 amb La bohème Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà De la tessitura de baix baríton passà a la de baríton cap a la meitat dels anys cinquanta A partir d’aleshores abordà els papers més característics de la seva corda, especialment els de les òperes italianes Verdi i autors de bel canto , que interpretà al costat de figures com Maria Callas o Franco Corelli en teatres europeus i nord-americans Enregistrà nombroses òperes abans de la seva prematura mort
matisar
Fer ressaltar els matisos que presenta (la peça musical que hom executa, la cançó o el paper que hom interpreta, etc).
pallasso | pallassa

Pallasso
© Aldo Zardini / Fotolia.com
Arts de l'espectacle (altres)
Artista còmic, maquillat d’una manera exagerada i abillat estrafolàriament, que als circs representa pantomimes bufes, fa acrobàcies, interpreta música, etc.
N’hi ha de dues menes el clown i l’ august En les peces del teatre anglès antic el clown era un personatge còmic, anàleg al gracioso de la comèdia castellana, a l’ arlecchino de la farsa veneciana, al pulcinella napolità, a la lustige Person alemanya i al fol o badin francès medieval Era descortès, apallissat, estúpid i tossut, però no mancava d’una certa astúcia camperola No trigà gaire a afegir al seu repertori habitual de pallassades grolleres, bufetades i puntades de peu alguns exercicis d’agilitat i d’acrobàcia, salts i cabrioles, fins que aquestes darreres habilitats predominaren sobre…
Ilva Palmina Ligabue
Música
Soprano italiana.
Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires
Sándor Kónya
Música
Tenor hongarès.
Treballà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest amb F Szekelydy Posteriorment amplià la seva formació a Roma i Milà, on fou deixeble de R Namcini i R Lani, respectivament El 1951 debutà com a Turiddu Cavalleria rusticana a Itàlia, i quatre anys més tard fou contractat per la Städtische Oper de Berlín El 1958 i el 1959 interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth, on tornà el 1966 com a Parsifal El 1960 es presentà a la Scala de Milà i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York, on actuà assíduament fins a la seva retirada, que tingué lloc al principi…
Societat Catalana de Concerts
Música
Societat promotora de concerts.
Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
