Resultats de la cerca

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08

Identificable amb algun dels membres del llinatge Escrivà de Romaní, pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, en les quals presentà tres poemes Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics i publicats ocasionalment al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva, dues 1608, 1620, una per la mort de Francesc Jeroni Simó 1614 i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Antiga fortalesa del pla de Barcelona, situada a Horta, probablement existent abans de l’any 1300 Al segle XV era una de les possessions de la família Sabastida El 1421 n’era el propietari Antoni Sabastida, cavaller de la ciutat de Barcelona, el qual la tenia com a segona residència Posteriorment passà a mans dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i després de la desamortització la comprà el banquer Lluís Martí i Codolar, el qual installà el primer zoo de Barcelona en aquesta propietat

Fundat el 1993 per Xus Loro, que el presidí fins el 2002 En el seu palmarès destaca el Campionat de Catalunya de relleus masculins 1994, 1996-2001, 2005, 2009, 2010 i femenins 2003 Organitzà el primer Campionat de Catalunya de BTT-O 1997, a Sant Jeroni de la Murtra, i la primera prova de la Lliga espanyola 1998, als Rasos de Peguera També fou pioner en l’organització d’una prova del calendari de la federació internacional, la Copa del Món de BTT-O 1999, disputada a la Roca del Vallès

Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya CEC, entrà a la junta directiva l’any 1905 Presidí la Secció d’Esports de Muntanya a la segona dècada del segle XX, i durant el seu mandat impulsà les activitats que donaren origen als esports d’hivern a Catalunya i que culminaren amb la Gran Setmana de Ribes al febrer del 1912 amb les primeres proves internacionals Formà part dels primers esquiadors del CEC amb Josep Amat, Lluís Balcells, Jeroni Castelló, Santiago Creus, el comte de Llar, Enric Pízzala, Albert Santamaría i els germans Manuel i Ramon Tey

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…

L’any 1514 s’establí a Tenerife, on fou regidor el 1520 Fou soci, amb el seu germà Miquel Jover, d’una companyia comercial formada a Sevilla per Domingo Garcia de Pallarès i Jeroni Major El 1525 marxà a Puerto Rico, si bé hi residí poc temps Tornà a les Canàries, on tornà a exercir com a regidor i tinent del governador de Tenerife Marxà un altre vegada a Amèrica, integrant-se en l’expedició destinada a la conquesta del port de Santa Marta, a Colòmbia Està documentada la seva presència el 1537 a Santo Domingo, on encara hi vivia l’any 1544

Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…