Resultats de la cerca
Es mostren 13085 resultats
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
Josep Jocavell
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Rector de la Bastida, bisbat d’Elna, compongué unes Regles i documents particulars sobre la vida eremítica Perpinyà 1688, on descriu en un català elegant les devocions i les pràctiques religioses observades en les esglésies,les ermites i els llocs de culte del Rosselló
Josep Formiguera
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual
Josep Valldoriola
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia
Josep Vicenç
Literatura catalana
Preceptista.
Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme
Josep Roig
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia
Josep Gibrat
Literatura catalana
Poeta i erudit.
Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor dels reculls Coses de casa 1919 i La vall de Prats 1925, alguns poemes dels quals foren inclosos a les antologies Fabulistes rossellonesos 1973 i Poesia rossellonesa del segle XX 1976 de Pere Verdaguer La seva poesia entronca amb la tradició d’una poesia religiosa de to lenitiu i alterna himnes, descripcions i faules Entre la sèrie d’estudis d’erudició històrica que escriví destaquen Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut…
Josep Badia
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic i publicista.
Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing
Josep Ascènsio
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de las Nobles Artes de San Fernando, de Madrid Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi
Josep Artús
Història
Bandoler.
Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús aconseguí,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina