Resultats de la cerca

Fou professional entre el 1930 i el 1944 El 1934 fitxà per la Unió Esportiva de Sants i el 1935 disputà el Tour de França amb la selecció espanyola El 1936 corregué per la Penya William Tarín de Tarragona i competí en el Mundial Després de la Guerra Civil formà part de l’equip del FC Barcelona El 1943 guanyà el Gran Premi de Bilbao i acabà tercer a la Volta a Catalunya Fou cinc cops campió d’Andalusia Posteriorment es dedicà al ciclisme de pista 1944-47 i es retirà Formà part de la directiva del Club Ciclista Tarragona 1957-60

Vida S’inicià el 1939 com a ajudant de Joan Pallejà i Antoni Cànovas i, a partir de Muchachas de Bagdad Babes in Bagdad , 1952, Edgar G Ulmer i Jerónimo Mihura, com a muntadora en cap Associada a la indústria barcelonina, durant la dècada del 1960 collaborà assíduament en les coproduccions internacionals dels estudis Balcázar, si bé dedicà una especial atenció als joves directors independents del moment, com Pere Portabella Nocturno 29 , 1968, i els seus curts rodats en la clandestinitat, Ramon Masats Topical Spanish , 1970 i, molt especialment, Jaime Camino Los felices 60 1963 España,…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la novella El…

Vida Estudià arts plàstiques a l’Escola Massana i treballà com a actriu de fotonovelles a catorze anys debutà en els programes televisius Burbujas  i Nuestro amigo el libro  i professionalment en el teatre amb El mago de Oz Es graduà a l’Institut del Teatre i a l’Estudi d’Actors Cinematogràfics de Barcelona, i es donà a conèixer amb El último sábado 1966, Pere Balañà i altres títols comercials gràcies a la seva fotogènia Amb la popularitat que li donà el programa Aplausos , les representacions a Estudio 1  o les sèries com La huella del crimen i Régimen abierto , aprofità el filó de la…

S’inicià a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, a les ordres de Martín Núñez Posteriorment, també s’entrenà amb Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1987-90 i amb Martín Velasco Assolí diversos títols catalans en pista quatre en 5000 m 1992-95, quatre en 10000 m 1992, 1994, 1995, 1997 i un en 10 km en ruta 1994 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros en vuit ocasions 1987, 1988, 1989, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998 Competí en el Mundial de cros 1992, 1996 Com a tècnic, ha entrenat els fondistes José Ríos i Carles Castillejo

De formació autodidàctica, collaborà en la creació de Marcador Simultáneo Dardo i Dicen 1952, amb el seu germà Federico i periodistes com José Luis Caro, Paco Albiach, Julián Mir i Joaquim Muntañola Destacà pels seus articles humorístics i futbolístics Fou el guionista del programa radiofònic Fantasía 1953-62 de Ràdio Nacional d’Espanya Posteriorment s’especialitzà en els pronòstics futbolístics amb un mètode propi que combina lògica, sort i cert esoterisme des del 1965 També collaborà amb altres publicacions com Don Balón i El Periódico de Catalunya És autor de la primera…

Durant la dècada de 1940 creà els fulls amb els resultats dels equips de futbol, per la qual cosa tingué l’exclusiva del Marcador Simultáneo Dardo a Catalunya, que informava del resultat dels partits Amb Paco Albiach, José Luis Caro, Joaquim Muntañola i d’altres fundà Ediciones Rápidas SA, que publicà primer el setmanari 1952 i després diari Dicen 1965

Extrem, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1993-94 procedent del Club Deportivo Tenerife Disputà 37 partits com a blaugrana i fou campió de Lliga i finalista de la Copa d’Europa Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1999, es dedica professionalment a la traducció i la correcció, feina que compagina amb la creació literària i collaboracions en mitjans de comunicació, entre d’altres  Vilaweb i Paper de vidre , portal literari del qual és coeditora Mantingué els blogs L’aeroplà del Raval  2003-07 i Ganxet sota les pedres 2009-12 És autora dels reculls de contes L’aeroplà del Raval 2006, Un altre got d’absenta 2012 i El parèntesi més llarg 2013, premi Mercè Rodoreda 2012, i de les novelles Maic 2011,  La memòria de l’arbre 2017,…