Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
Carl Orff
Música
Compositor, director i pedagog alemany.
Vida Estudià primer a l’Acadèmia de Munic i després, a partir del 1920, privadament, amb H Kaminski Les seves primeres obres mostren des de la influència de C Debussy fins a la d’A Schönberg El 1924 fundà a Munic, juntament amb Dorothee Günther, la Güntherschule La seva tasca en aquest centre el portà a investigar sobre l’educació musical Són especialment notables els seus estudis sobre les connexions entre música i moviment Figura important dins de la pedagogia musical, fou el creador de l’anomenat Orff-Schulwerk , un nou mètode d’ensenyament de la música en què proposava que els nens…
Astronàutica 2010
Astronàutica
El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus temples i els…
Aleksandr Aleksandrovic Al’abjev
Música
Compositor rus, fill d’una família destacada de l’oest siberià.
L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l' opéra comique Lunnaja noc' 'La nit del clar de lluna', i vaudevilles , algun d’ells molt famós Excellí en la composició de cançons, entre les quals destaca El rossinyol 1823, amb text d’Anton Del’vig Aquesta romança va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de…
art bolivià
Art
Art desenvolupat a Bolívia.
La cultura prehispànica més antiga de Bolívia és la de Tiahuanaco, localitzada a l’altiplà bolivià, al sud del llac Titicaca Es caracteritza per una ceràmica molt senzilla, decorada amb tons foscos i per una arquitectura de grans pedres llavorades Són exponents d’aquesta cultura la piràmide d’Acapana, la porta del Sol i la porta de la Lluna En arquitectura, en l’època moderna, cal destacar la influència de l’art barroc espanyol que unit a elements indígenes configurà l’'estil mestís’ En són exemples les esglésies de San Francisco 1753-72, La Paz i San Lorenzo, la Casa de la…
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ǧābir al-Battānī
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic àrab, conegut a Occident per Albategnius.
Habità a Al-Raqqa, prop de l’Eufrates Bé que es preocupà per l’astrologia, donà als estudis astronòmics un enfocament científic Partidari i continuador de Ptolemeu, rectificà i perfeccionà alguns punts de l’Almagest En els seus treballs donà prioritat a la pràctica dels càlculs astronòmics i a la confecció de taules, i deixà de banda molts aspectes teòrics Usà instruments més perfeccionats que els grecs, la qual cosa li permeté de calcular la inclinació de l’eclíptica amb un error de mig minut d’arc, els punts equinoccials amb un error d’una hora, i una millor mesura de l’any tròpic, la qual…
Juan María Lekuona
Literatura
Poeta i estudiós de la literatura basca.
S'ordenà de sacerdot el 1953 El seu primer llibre poètic publicat fou Muga beroak ‘Límits càlids’, 1973, que recull en la primera part poemes dels anys cinquanta en la segona un conjunt titulat Mindura gaur ‘El sofriment avui’, amb què es donà a conèixer el 1966, i en la tercera part, Hondarrean idaltzia ‘Escrit a la sorra’, la darrera producció posterior fins els primers anys setanta En aquest recull es manifesta una evolució, des de poemes inspirats en els clàssics fins a un simbolisme tellúric terra, aigua, foc, són elements que configuraran aquesta simbologia El segon recull, Ilargiaren…
Francesc Hilari Pané i Sans
Literatura
Escriptor i polític.
Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari La Gralla i la Dalla a Lleida 1978-85, codirector de la revista L’Estrof 1981-85 i director de la revista Liceu 1995 S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora 1986, que continuà a La mà al melic 1996 Com a novellista publicà Discurs sobre la matèria sensual 1991, Una fosca lluna d’abril 1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991, L’ombra dels minarets 1998, Digues-li Dulima 2003, El vol de les papallones 2012 i Cristall de roca 2014 És autor dels llibres de poesia Hores d…
,
Miquel Rayó i Ferrer
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat 1992 en ciències de l’educació per la UIB Especialment dedicat a la literatura infantil i juvenil, és autor de les narracions El raïm del sol i de la lluna 1983, premi Guillem Cifre de Colonya 1982, Plagueta d’ales 1984, El secret de la fulla d’alzina 1985, La bella ventura 1986, premi de la Generalitat de Catalunya, Les ales roges 1988, premi Josep M Folch i Torres 1987, El corsari 1988, Un ermità i un gegant 1989, Eh, vellmarí 1991, L última por 1992, Contraban 1995, N’Anna i el vern 1998, Les muntanyes de foc 2000, premi Joaquim Ruyra 1999, El camí del far 2000,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina