Resultats de la cerca

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret modern que…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1985 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra des de l’any 1991 Ha escrit nombrosos articles i monografies en matèria de teoria general dels drets, organització territorial de l’estat i règim jurídic de la informació El 1991 fou nomenat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, i el 1997, vocal del Consell de la Informació de Catalunya Fou vocal de la Junta Electoral Central entre el 1994 i el 1997 D’ençà de l’any 2005 és membre del Consell Consultiu de la Generalitat de…

Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat 1700 prior de l’església major de Sant Joan

Catedràtic a Saragossa 1828, València 1845 i Barcelona 1852, primer de fisiologia i després d’obstetrícia i de clínica mèdica, fou president de l’Acadèmia de Medicina 1856-60, i els seus últims anys fou un dels metges pràctics de més anomenada a Catalunya

Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum

S’inicià a l’escola esportiva del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà sota les ordres de Josep Lluís Lucero Fou campió d’Espanya júnior 1994, 1995 i promesa 1996 de decatló, i membre de la selecció espanyola En pista coberta, fou campió estatal absolut d’heptatló en tres ocasions 1988, 2003, 2005 Fou campió de Catalunya de decatló 1994, 1995, de salt de llargada 2001 i de 4 × 100 m 1994 amb el GEiEG Obtingué els rècords catalans de decatló 2000 i d’heptatló en pista coberta, en tres ocasions Participà en un Mundial 1994, un Campionat d’Europa júnior 1995, un Campionat d’…

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Isabel Pérez És entrenador de ball esportiu i ha impartit classes en diverses escoles Dirigí l’escola de ball Pachatube de Reus És especialista en power gym , una pràctica dissenyada per a la selecció alemanya de ball esportiu, amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats físiques del ballarí Té el títol de jutge estatal i internacional

Començà en caiac el 1998, però l’any següent ja es dedicà a la canoa Formà part dels programes de tecnificació i, el 2002, entrà a la selecció espanyola Guanyà el premundial d’estil lliure en canoa oberta 2002 i es proclamà campió d’Europa de l’especialitat a Sort Vinculat al Club Cadí Canoë-Kayak, del qual ha estat entrenador 2002-10, forma part de la junta directiva des del 2007 També ha estat entrenador en centres de tecnificació autonòmics i ajudant del seleccionador estatal per als Jocs Olímpics de Londres 2012

Residí molt temps a l’estranger, i després a Mataró Estrenà el sainet L’herència d’en Tòfol i publicà Versos escollits segona edició, 1965 i la comèdia en vers L’estudiant de la veritat 1957

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’installà a París Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo 1954 Formà part del Grup Taüll 1955 La seva pintura, de caràcter poètic al principi, anà evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista, i, a partir del 1975, es manifestà plena de ressonàncies surrealistes