Resultats de la cerca

Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a ' moneda dels…

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector i cap de l’…

Ha editat les obres completes de JV ↑ Foix 1984 i altres obres relacionades amb aquest autor, com ara Articles i assaigs polítics 1985, L’obra en vers de JV Foix 1991 i JV Foix cinc rutes literàries 1993 Ha traduït obres literàries, filosòfiques i d’assaig literari d’autors comF Nietzsche, W Benjamin, G Bassani, M Heidegger, F Hölderlin, H Marcuse i Novalis

Vida El 1976 obtingué el títol de professor de piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i, durant nou anys, musicologia a la Universitat de Munic De retorn a Barcelona obtingué el grau de doctor amb la tesi La construcció intervàllica en la música tardana de Beethoven per a piano i de cambra 1990 És autor de La problemàtica del tractat "de institutione musica" de Boeci Barcelona 1993 L’any 2013 cedí tota la seva biblioteca a la Societat Coral La Violeta de Centelles, i es creà el Fons Musicològic Joan Bofill i…

Presidí la Comissió Nacional de Raid de la Reial Federació Espanyola d’Hípica, i fou seleccionador estatal 2005-12 El Raid Hípic de Sant Feliu Sasserra s’anomenà en honor seu Memorial Quico Yebra

Pioner en salts d’esquí i hoquei sobre gel a Catalunya Fou el constructor del teleesquí de Núria, promogut pel Club Alpí Núria i inaugurat el 1961

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, el Club Alpí Núria i el Club Esquí Barcelona, el 9 de març de 1935 feu la travessa La Molina-Puigmal-Núria-Noucreus-Ulldeter, amb Carles Bertrand, Oriol Canals i Andreu Figueras Destacà en proves d’esquí alpí i de fons, d’habilitat i salts d’esquí, i guanyà diverses competicions d’àmbit català i estatal

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills

Cursà estudis al seminari de Mallorca i el 1890 ingressà a la congregació de missioners dels Sagrats Cors fundada feia poc S'ordenà el 1894 i amplià estudis a Roma Entre el 1909 i el 1927 fou el segon superior general de la seva congregació i professor d’ètica i moral del seminari de Mallorca a partir del 1910 Tingué també diferents càrrecs a la cúria diocesana de Mallorca fins que fou nomenat bisbe de Vic 1927 Edificà el nou seminari diocesà i donà un gran impuls a l’obra restauradora de la diòcesi després del 1940 La seva obra fou eminentment pietista i es mantingué molt al marge de l’…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els profetes del retaule de Sant Esteve de…