Resultats de la cerca

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets , continguda en el Cançoneret de Ripoll Es tracta de la composició més original de les de temàtica amorosa, ja que apareix personificada com a mitjancera entre el poeta i la seva dama, dialoga amb ell i li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “Na Lutz” Aquesta tècnica té precedents en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Exercí diversos oficis conseller, membre del tribunal d’examen de notaris, majoral del collegi, guardià del vi 1490, procurador de miserables 1512 Participà en la justa poètica valenciana del 1474 Obres e trobes amb cinc octaves amb tornada de quatre versos, en català Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’ Andreu Bosc , i a…

Fou ordenat de sacerdot el 1610, beneficiat de la parròquia de Sant Tomàs de València i vicari de l’església de Sant Miquel d’Ontinyent Deixà, manuscrit i inèdit, un volum on descriví cinc dels esdeveniments del seu temps Els més interessants devien ser l’erecció a València de l’Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència el 1606 en català,  Memòria de lo que es practicà, any 1606, en la erecció de la Acadèmia de Nostra Senyora de la Sapiència  l’expulsió dels moriscos el 1609 Breve y compendiosa relación de la expulsión de los moriscos de toda España y particularmente del reyno de Valencia,…

Només se sap que era notari Es conserven tres composicions seves, dues d’elles de caràcter amorós i l’altra que constitueix un curiós atac a la noblesa per la seva manca de pietat Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI

Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda, on, a la festa de les lletres catalanes del 1883 feu el seu discurs en català Abans, però, havia publicat Flors de Canigó 1868, un recull de poesies en un català força net de gallicismes, amb el qual guanyà el premi dels Jocs Florals de Besiers El 1874 publicà a Montpeller els poemes Dolçures i La pedregada , i el 1884 li foren premiades unes Corrantes rosselloneses als Jocs Florals de Barcelona És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló Traduí faules de La Fontaine i de Florian

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el…