Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Odó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Roergue i marquès de Gòtia (875-918/19), fill de Ramon I i de Berta del Maine.
Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del comte Borrell II…
Francisco de Miranda
Història
Militar
Independentista veneçolà.
Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA 1780-81 Fou general girondí a la Revolució Francesa 1792-93, i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà 1805-06 dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau Generalíssim i dictador de la nova república 1812, pactà finalment…
Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona
Societat fundada el 1878, i dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona-Reus-Lleida (entrà en servei el 1885).
El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França , i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid - Molina de Aragón - Calamocha - Montalbà - Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona Demanà seguidament la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp El 1886 es fusionà…
Casa de l’Ardiaca
Arquitectura religiosa
Una de les antigues residències dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l’antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del segle XV, per l’ardiaca Lluís Desplà, que li donà aspecte de casal noble.
L’any 1822 en fou separada la torre immediata al palau episcopal on hi havia la capella de l’ardiaca, amb la pintura de la Mare de Déu de la Pietat, de Bermejo 1490 A causa de la desamortització fou adquirida per Josep Altamira, que completà el pati d’ingrés en forma de claustre i uní a la casa altres residències canonicals del pla de la Seu 1871 Després d’haver donat allotjament a centres polítics, jutjats i tallers d’artistes, esdevingué estatge del Collegi d’Advocats, i, més tard 1919, adquirida per l’ajuntament, fou destinada a seu de l’ Arxiu Històric de la Ciutat , convertit aviat en…
Rupiah Banda

Rupiah Banda
© Antonio Cruz/ABr
Política
Polític zambià.
El 1960 s’uní al United National Independence Party UNIP, del qual fou representant a Europa i diputat del 1978 al 1988 També fou ambaixador a Egipte 1965 i als Estats Units 1967 El 1996 abandonà l’UNIP i passà al Moviment per la Democràcia Multipartidista de Frederick Chiluba El 2006 fou nomenat vicepresident del govern de Levy Mwanawasa, al qual succeí l’agost del 2008 després de la seva mort El mes d’octubre fou revalidat en el càrrec en les eleccions presidencials, que ocupà fins el 2011 Revocada la seva immunitat presidencial, l’any 2013 fou acusat d’abús d’autoritat, corrupció i…
Michael Baius
Cristianisme
Nom llatinitzat amb el qual és conegut Michel de Bay, teòleg flamenc, professor de la Universitat de Lovaina i director del Col·legi Standonk.
És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…
Juan de Padilla
Història
Aristòcrata castellà.
Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco, continuà la…
Analía Gadé
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’artista de nacionalitat argentina i espanyola María Esther Gorostiza Rodríguez.
El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de televisió El 1958 i…
Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Salvatella i Gibert
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’estat de Primo…
Gaspar de Rocabruna i de Taverner
Història
Militar
Militar.
Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona 1825
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina