Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
Institut Català d’Arqueologia Clàssica
Centre de recerca públic, amb seu a Tarragona, creat l’any 2003 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili.
Té la finalitat de promoure la recerca sobre les societats de l’antiguitat clàssica i altres pobles relacionats amb aquestes, com també la formació avançada en arqueologia del món clàssic Publica la sèrie ‘Documenta’, dedicada a estudis monogràfics, de la qual fins el 2005 aparegueren dos volums El seu primer director fou Josep Guitart Duran Des de la seva creació, l’ICAC ha especialitzat la seva actuació en funció de les quatre línies de recerca arqueologia de la ciutat antiga arqueologia del paisatge, poblament i territori instrumentum domesticum, materials i comerç en el món antic, i…
Pere Anguera i Nolla

Pere Anguera i Nolla
© Família Anguera
Historiografia
Literatura catalana
Poeta i historiador.
Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…
,
Didot
Família francesa d’impressors, gravadors, fonedors, fabricants de paper i llibreters que perfeccionaren l’art tipogràfica als s. XVIII i XIX.
El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i…
Estat Català
Política
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.
Aviat rebé el suport de la Federació de Clubs Separatistes, creada a Cuba Macià i un grup d’oradors recorregueren Catalunya i organitzaren una xarxa de grups locals amb l’ajut del periòdic quinzenal Estat Català , dirigit pel mateix Macià, amb un cos de redacció format per Domènec Soler, Lluís Marsans i Daniel Cardona, amb Manuel Pagès d’administrador El moviment donà suport a Rovira i Virgili en les eleccions de l’abril del 1923 i dirigí l’agitació de l’onze de setembre del mateix any A l’adveniment de la Dictadura i en exiliar-se Macià, restà al Principat un directori clandestí…
Jaume Serra i Húnter
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i polític.
Vida i obra Especialista en història de la filosofia, defensà un idealisme i un espiritualisme introspectius, propers a l’escola escocesa del sentit comú, i maldà sempre per harmonitzar la tradició i la modernitat, la ciència i la religió Estudià el batxillerat i les carreres de dret i filosofia i lletres a Barcelona Catedràtic de lògica a Santiago de Compostella 1910, des del 1913 i fins al final de la guerra civil, ocupà la càtedra d’història de la filosofia a la Universitat de Barcelona El 1923 fundà, amb Ramon Turró, la Societat Catalana de Filosofia Proclamada la Segona República, fou…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
premi Carles Rahola
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1980, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d ’Antoni…
Serafina Poch i Blasco
Música
Pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.
Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’altres…
Escola Mallorquina
Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.
Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina