Resultats de la cerca

Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder…

Estudià anatomia i pintura abans de dedicar-se plenament al dibuix i la historieta gràfica El 1936 fundà amb Jerry Igger un prestigiós estudi on treballaren dibuixants com ara Jack Kirby, Lou Fine, Bob Kane i Wallace Wood El 1940 creà el personatge The Spirit, protagonista d’una sèrie inspirada en la novella negra i el cinema que es publicà fins el 1952 que innovà el gènere entre altres novetats, el sistema de distribució en forma de llibrets de 16 pàgines fou el precedent dels llibres de còmics, i la publicació de A Contract with God 1978 donà lloc al neologisme “novella gràfica” Professor…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom

Educat en una família de classe mitjana afroamericana, estudià música, química i matemàtiques El 1920, traslladat a Nova York, entrà de director musical a la companyia discogràfica Black Swan, el primer segell discogràfic afroamericà El 1924 formà una elegant orquestra de ball, que al llarg de la dècada fou pionera en l’adopció dels elements jazzístics en les orquestres de Nova York Solistes importants, com Coleman Hawkins, començaren la seva carrera amb Henderson Del 1935 al 1940 arranjà peces per a Benny Goodman Després, refundà la seva orquestra, allunyat de l’…

Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York

De jove emigrà als EUA, i treballà en la casa de pellícules Paramount Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou dirigent del Centre Nacionalista Català de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya Nacionalista destacat, el 1945 fou un dels redactors, conjuntament amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l’apellació a les Nacions Unides, on es va exposar el probema català i…

Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci  Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese  The Deer Hunter 1978, de M Cimino  Falling in Love 1984, de M Christopher  The Mission 1986, de R Joffé  The Untouchables 1987, de B De Palma  Angel Heart 1987, d’A Parker  Stanley & Iris 1990, de M Ritt  We’re no Angels 1990, de N…

Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en…

Filla de Francis Ford Coppola , D’infant i adolescent actuà en papers secundaris en films del seu pare Rumble Fish , 1983 The Cotton Club , 1984 Peggy Sue Got Married , 1986 The Godfather Part III , 1990, i també en Inside Monkey Zetterland 1992, de J Levy, però des d’aleshores les seves incursions com a actriu han estat molt esporàdiques El 1989 s’inicià com a guionista amb el seu pare en el fragment Life without Zoe del film collectiu New York Stories Continuà amb el curtmetratge  Lick the Star 1998, que marcà també el seu debut com a directora, a partir del qual les seves…

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals…