Resultats de la cerca

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

Membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des del 1907, treballà en els serveis de seguretat des del 1930 Essent comissari del poble per als afers interiors en el NKVD, tingué lloc el primer procés de Moscou, en el qual foren condemnats i executats Kamenev i Zinov'ev, entre altres El 1936 fou destituït acusat d’incapacitat de desemmascarar els trotskistes zinovievistes, i fou jutjat ell mateix en el darrer procés del 1938 Fou executat i reemplaçat per NI Ježov

Ajudant de camp del tsar Pau I, arribà a mariscal i fou nomenat ministre d’afers estrangers 1798 i comte 1799 Contrari a l’aliança amb França, fou destituït 1801 El 1812 fou fet governador de Moscou, que féu evacuar i incendiar davant la invasió francesa Assistí al congrés de Viena 1814-15 La seva filla afrancesà el nom, Sophie Rostoptchine, en installar-se a França i casar-se amb el comte de Ségur comtessa de Ségur

Prop de 25 encaputxats entren en un centre de MENA menors no acompanyats a Castelldefels, on provoquen destrosses i intenten agredir educadors i menors Un atac similar es repeteix l’endemà El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, condemna l’atac, que qualifica de racista, i anuncia que la Generalitat es personarà com a acusació El dia 11 té lloc una concentració de rebuig a l’agressió que és contrarestada per una altra de sentit contrari

El conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, assisteix a Figuerola d’Orcau, vila del municipi d’Isona i Conca Dellà Pallars Jussà, a l’exhumació de les restes de 17 soldats de la Guerra Civil de 1936-39 a la fossa comuna contigua al cementiri És la primera fossa comuna de la Guerra Civil i del franquisme que s’obre a Catalunya, i correspon al Pla de Fosses 2017-2018 presentat al gener pel Govern català

Succeí el 1184 al seu pare Abū Ya'qūb Yūsuf La necessitat de fer cara als atacs del valí almoràvit de Mallorca, Yaḥyà ibn Gāniya, que havia passat a l’Àfrica amb un fort exèrcit, féu que desatengués els afers d’Al-Andalus Els progressos dels cristians eren tan evidents que, una vegada alliberat d’Ibn Ġāniya, s’apressà a proclamar la guerra santa A Alarcos 1195 derrotà Alfons VIII de Castella fou la darrera gran victòria musulmana a Al-Andalus

Fill natural de Cristòfor Colom i de Beatriz Enríquez de Arana, se n'anà a Amèrica en el darrer viatge del seu pare 1502 i hi tornà posteriorment 1509 en companyia del seu germà Diego, que havia rebut el nomenament de governador d’Hispaniola Poc temps després tornà a Sevilla per atendre els afers dels anomenats plets colombins conjuntde prerrogatives donades per les capitulacions de Santa Fe Els seus nombrosos viatges li permeteren de formar una important biblioteca Biblioteca Capitular…

Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla 1493-1503, i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics

Fou fiscal de l’audiència de Barcelona Intervingué en la supressió del dret de la bolla i s’ocupà d’afers de beneficència Passà més tard a Madrid com a fiscal del Consell de Castella Escriví Idea de la ley agraria española 1786, projecte de reforma anterior al de Jovellanos, que el tingué en compte en la redacció del seu propi projecte, i en el qual revela una mentalitat illustrada típica hi destaca la laboriositat dels catalans i propugna un individualisme agrari

Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s’ocupés dels afers de la guerra quan s’embarcà cap a Sardenya el 1354 Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d’obtenir la suspensió de les hostilitats El 1370 el rei l’envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller Posseïa la quadra de Vilanova