Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
l’Estret
Congost
Congost per on la vall d’Aigüesvives (que drena el barranc de l’Estret) s’obre pas a la Ribera del Xúquer, entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, dins el terme d’Alzira (Ribera Alta).
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…
ascensió recta

Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
màquina de brodar
Indústria tèxtil
Màquina que fabrica brodats mecànicament, en la qual el teixit base va muntat sobre un bastidor vertical que canvia de posició mitjançant un pantògraf amb què és resseguit un dibuix, fet a gran escala, que les agulles, fixes, reprodueixen damunt el teixit.
Actualment el pantògraf és substituït per un sistema de cartons perforats que comuniquen automàticament el moviment al bastidor
criteri de Nyquist
Tecnologia
Norma d’estabilitat d’un servosistema segons la qual el diagrama de Nyquist d’un sistema estable en cadena tancada envolta l’origen, en el sentit de les agulles del rellotge, tantes vegades com pols té el denominador de la funció de transferència.
S
Química
Símbol derivat del llatí sinister, que indica que els substituents d’un centre quiral són ordenats en el sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge, quan hom aplica a l’esmentat centre el procediment de la regla de la seqüència.
Es contraposa al símbol R i tots dos són emprats per a indicar la configuració absoluta dels centres quirals
Carcaixent
Plaça de l’església de Carcaixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que s’estén des del Xúquer, que en forma el límit nord-oest, fins a les muntanyes de la Valldigna, límit sud-est.
El terme és constituït per tres sectors la planta alluvial del Xúquer, formada per capes de sediments quaternaris de gran gruix fins a 100 m on s’han localitzat el poblament i els conreus la zona de contacte entre la plana i la part muntanyosa, formada per un piemont constituït pels arrossegaments dels nombrosos barrancs de curs curt i ràpid que davallen des de les muntanyes de la Valldigna fins al Xúquer i que ha estat guanyada per a l’agricultura intensiva i la zona muntanyosa de la Bosarta, del Realenc i de la Valldigna, aquesta última al límit amb la Safor, que assoleix alçades modestes…
quadrant
Geografia
Cadascuna de les quatre parts (de 90°) en què els quatre punts cardinals divideixen l’horitzó, la rosa dels vents o la brúixola, anomenades primer, segon, tercer i quart quadrant, comptant des del nord en el sentit del moviment de les agulles d’un rellotge.
rosa dels vents
Transports
Cercle dividit en trenta dues parts iguals, anomenades quartes, rumbs o vents, que indiquen els quatre punts cardinals i vint-i-vuit d’intermedis, és a dir, els trenta-dos rumbs de l’horitzó, sobre el qual són efectuades les indicacions de les agulles nàutiques.
És anomenada també rosa nàutica
Sant Urbà de Montclús (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Excepcional situació d’aquesta església, davant l’embassament de Camarasa ECSA - JA Adell L’església de Sant Urbà és situada en el conjunt arqueològic de Montclús, on es conserven també importants restes del seu castell i vilatge, emplaçades en un indret excepcional, al cim d’unes agulles rocalloses, dins el barranc de Sant Urbà Mapa 33-13328 Situació 31TCG197482 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que condueix al castell de Montclús JAA Història De l’antiga església parroquial de Sant Urbà hi ha notícies documentals des de l’any 1066 Es tracta d’una escriptura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina