Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Javier Rodríguez Nebreda
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Més conegut com Javi Rodríguez, fou considerat un dels millors jugadors de futbol sala d’Espanya S’inicià com a ala pivot al Sant Andreu FS el 1992 A partir de llavors, jugà sempre a la màxima categoria estatal Formà part del Indústries García de Santa Coloma de Gramenet 1992-97, el Playas de Castelló FS 1997-2006 i el FC Barcelona 2006-12 Amb l’equip de Castelló guanyà dues Lligues 2000, 2001, la Copa d’Europa de clubs 2001, la Copa de la UEFA 2002, 2003, la Supercopa d’Espanya 2004 i tres Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000, 2002 Amb el FC Barcelona, equip del qual fou capità, …
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt, una glossa al…
Musée du Louvre

Piràmide de vidre a l’entrada del Louvre
© Colin Cushman/stock.xchng
Museu
Museu instal·lat a l’antic palau reial del Louvre, a París, a la vora dreta del Sena.
Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau…
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu, destinats a…
Antonio Mesa García
Futbol sala
Jugador i entrenador de futbol sala.
Ala conegut com Chacho , debutà a la divisió d’honor estatal amb l’equip Indústries García el 1993 Romangué tres temporades al club i posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell i al Futbol Club Barcelona El 2000 retornà a l’Indústries García, que al cap de poc prengué el nom de Marfil Santa Coloma on jugà la resta de la seva carrera, a excepció del seu pas pel Manresa Futbol Sala el 2004 Entrenà diversos equips catalans i formà part del cos tècnic d’alguns equips del Marfil Santa Coloma El 2012 creà una plataforma digital dirigida a entrenadors de futbol sala
Ginés Carretero
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Ala del Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà al Futbol Sala Sant Cugat i poc després tornà a la disciplina del FC Barcelona, jugant a la divisió d’honor La temporada 2002-03 descendí a la divisió de plata El 2004 fitxà pel Futbol Sala Vilassar de Mar i posteriorment jugà al Manresa Futbol Sala, al Club Futbol Sala Vall del Tenes, al Montornès Futbol Sala, a l’Hospitalet Bellsport i al FC Barcelona B, combinant divisió de plata i primera divisió estatal Jugà amb la selecció catalana
mà

mà d’àguila
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació heràldica de la mà.
Pot ésser palmellada i contrapalmellada La mà d’àguila és una pota d’àguila amb una ala oberta i estesa cap amunt adherida a la seca cuixa Hom parla de mà beneint quan és en acció de beneir, amb els dits primer, quart i cinquè encongits, el primer dels quals tocant els altres dos, i de mà jurant mà de justícia quan només resten encongits el quart i el cinquè i el primer és separat del segon i el tercer La mà de justícia és un bastó prim a l’extrem superior del qual hi ha una mà jurant d’or
Georgina de Swert Burrull

Georgina de Swert Burrull
ARXIU G. DE SWERT
Rugbi
Jugadora i entrenadora de rugbi coneguda com Gina.
Començà a practicar aquest esport a l’INEFC de Barcelona el 2001 La seva posició al camp era la d’ala, però després evolucionà cap a la de primer centre El seu palmarès inclou quatre títols de Copa de la Reina 2005, 2006, 2007, 2009 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món 2006 També jugà a rugbi de 7 on fou campiona del món universitària 2008 i disputà la Copa del Món 2009 amb l’equip estatal Fou una de les fundadores de la secció femenina del Club de Rugbi Sant Cugat, on també exercí d’entrenadora
Joaquín Garrigues Walker
Història
Polític.
Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80
Aneurin Bevan

Aneurin Bevan
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
De família minaire, fou líder de l’ala esquerra del partit laborista i contrari al govern de coalició de Winston Churchill Formà part del govern de Clement Attlee com a ministre de sanitat 1945 i aconseguí l’aplicació del pla Beveridge i la nacionalització de la medicina Ministre de treball 1951, aquell mateix any dimití en oposar-se al pressupost favorable al rearmament, i provocà una forta crisi en la unitat del partit Denuncià la política d’Attlee de submissió als EUA El 1954 dimití el seu càrrec al comitè polític, i posteriorment 1959 fou nomenat secretari adjunt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina