Resultats de la cerca
Es mostren 4030 resultats
World Trade Center

World Trade Center, amb les torres bessones abans de l’atemptat del 2001 que les enfonsà
© Xevi Varela
Economia
Complex urbanístic de Nova York destinat a centre comercial, de negocis i d’esbarjo, construït entre el 1966 i el 1973.
Gestionat per l’Autoritat Portuària de Nova York, que n'era també la propietària majoritària, era al Lower Manhattan, centrat per una plaça de 735 m 2 envoltada de diversos edificis de grans dimensions, entre els quals destacaven els gratacels anomenats Twin Towers ‘Torres Bessones’, de 412 metres d’alçada i 110 pisos, projectats per l’arquitecte MYamasaki i acabats el 1972 i el 1973 respectivament El 26 de febrer de 1993 una de les torres fou objecte d’un atemptat amb bomba que provocà sis morts L' 11 de setembre de 2001 tingué lloc un segon atemptat, dut a terme amb dos avions…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
Pont de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Pont negat per les aigües de l’embassament de Santa Anna, del qual resta només una arcada i els dos estreps ECSA - J Giralt El pont de Tragó, negat actualment per les aigües de l’embassament de Santa Anna, és situat a un quilòmetre escàs, en direcció N, del poble abandonat de Tragó de Noguera, just al davant de la serra de Blancafort Mapa 32-13327 Situació 31TCG013474 S’hi pot accedir amb barca o bé aprofitant l’època en què el nivell de les aigües de l’embassament és bastant baix s’hi arriba pel pas de la Hirena, via natural del riu Noguera Ribagorçana a l’alçada de la…
Colomer de Bescaran (Anserall)
Art romànic
Situació Colomer medieval de torre, força ben conservat ECSA - A Villaró Aquesta construcció es troba en un serradet, al cap del poble Mapa 35-10216 Situació 31TCG804959 Per arribar a Bescaran cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada a l’església de Sant Martí de Bescaran El colomer es veu perfectament a dalt de tot del poble, i s’hi accedeix agafant el camí de bast de Bescaran a Arcavell Història Tenim un testimoni indirecte de l’origen medieval d’aquest colomer, gens diferent dels de la resta de la zona El 1497 va redactar-se un capbreu a Bescaran, en el qual una de…
minúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les lletres d’alguns alfabets, com el grec i el llatí, que s’utilitzen normalment per a escriure el cos d’un text seguit.
Es distingeixen de les majúscules pel mòdul, que és més petit en general, per l’alçada variable de les lletres comparades entre elles que es poden incloure entre quatre línies paralleles i sobretot per la forma diferent d’algunes lletres la resta és pràcticament igual en ambdós sistemes Les formes minúscules de l’alfabet llatí utilitzades en el català apareixen cap al final del segle III amb el pas de l’escriptura capital clàssica a la semiuncial Les formes actuals deriven del tipus semiuncial, passat per l’escriptura carolina i finalment per la humanística, que fou imitada i fixada…
pèndol Leroux
Construcció i obres públiques
Aparell destinat a mesurar in situ el coeficient de fricció amb lliscament d’un paviment.
consisteix en un pèndol que deixa dos braços desiguals a cadascun dels costats del seu eix de gir El braç inferior porta a l’extrem una sabata de cautxú que frega la superfície del paviment el braç superior porta un índex que es mou sobre un sector graduat En deixar caure el pèndol des d’una alçada normalitzada i ésser frenat el braç inferior, la lectura del sector mesura l’energia absorbida pel fregadís de la sabata
Clara Ribé
Atletisme
Atleta.
Pionera de l’atletisme femení a Catalunya, l’any 1937 establí els rècords espanyols de salt de llargada i de relleus 4 × 100 m, aquest darrer amb un equip de la Federació d’Estudiants de Catalunya Participà en la III Olimpíada Obrera d’Anvers al juliol del 1937, amb la seva germana Maria Carme, en les proves d’alçada i salt de llargada El mateix any baté el rècord català de 60 m a l’aire lliure
Centre Excursionista de Cambrils
Excursionisme
Club excursionista de Cambrils.
Fundat el 1989, els seus impulsors foren Joan Soler, Xavier Recasens i Fermí Alonso Organitza activitats muntanyistes com raids d'aventura, duatlons de muntanya, curses d'orientació urbana i expedicions alpinístiques El 2004 nasqué el Cambrils Raid Team, que participa en diverses proves de muntanya El 2010 destacà l'ascensió al mont Elbrus, a Rússia També practica l'escalada i disposa d'un bloc interior situat al pavelló municipal i un rocòdrom exterior de 15 m d'alçada
Amanda Naval Gasull
Amanda Naval Gasull
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any
cova dels Canelobres

Sala de la cova dels Canelobres
Cova
Cova natural, de grans dimensions i d’origen càrstic, del terme de Busot (Alacantí).
L’entrada actual, al vessant occidental del Cabeçó, es fa per un túnel artificial que porta directament a un balcó sobre una gran sala de 45 m d'alçada, 45 m de llarg i 35 d'ample Conté formacions d’estalactites i d’estalagmites, força desenvolupades una gran columna de 25 m d'altura uneix el sòl i la volta Fou explorada durant la primera meitat del segle XIX i oberta al turisme vers el 1963
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
