Resultats de la cerca

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…

Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves aparicions com a…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Salvador Sala, que era pianista Fou alumne de violoncel de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música, de la qual posteriorment fou professor Acabats els estudis, a partir del 1904 inicià la seva trajectòria musical com a solista Dugué a terme una primera gira per diferents ciutats espanyoles i de l’estranger i l’any 1909 s’establí a París La seva carrera rebé un gran impuls quan es donà a conèixer a les principals sales d’aquesta ciutat Participà activament en els concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts a Barcelona…

Fou alumne de piano i clavicèmbal de Bronislaw von Pozniak i de G Wertheim, i alhora estudià musicologia a la universitat de la seva ciutat natal Abans de la Segona Guerra Mundial inicià la seva carrera de solista Acabat el conflicte bèllic, fou nomenat professor de la Hochschule de Weimar 1946-50 i director de l’emissora de música clàssica de l’Alemanya de l’Est 1950-54, i dugué a terme diverses tasques de relleu al Ministeri de Cultura 1954-62 Des del 1962 fins al 1984 fou intendent de l’Òpera de Berlín Participà en nombrosos concerts arreu d’Europa i és considerat un dels grans…

Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…

Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal College of…

El 1959 emigrà amb els seus pares a Israel, on més tard fou alumne d’Ilona Feher A onze anys es presentà amb la Filharmònica d’Israel, i quan en tenia setze aparegué per primera vegada al Carnegie Hall de Nova York Es perfeccionà a la Juilliard School amb Dorothy Delay La seva primera gira europea tingué lloc el 1976, i el 1980 es presentà al Festival de Salzburg És considerat un dels violinistes actuals més brillants, un virtuós de repertori molt ampli, format principalment per obres dels segles XIX i XX Dels seus enregistraments destaquen els concerts de M Bruch, F Mendelssohn…

Fill de Leonid Kogan , fou alumne de l’Escola Central de Música de Moscou i continuà els estudis al conservatori d’aquesta ciutat L’any 1970 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Aquest premi marcà el principi d’una carrera important com a concertista, sovint al costat de la seva germana Nina, pianista Debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Leningrad el 1974 L’any 1988 obrí la temporada del Teatre Bol’šoj de Moscou amb La Traviata , de G Verdi Fou nomenat director permanent d’aquesta orquestra i de l’…

El 1972 ingressà al Conservatori de París, on fou alumne de Gérard Jarry i on al cap de quatre anys es diplomà amb primers premis en violí i música de cambra El 1986 es presentà al Festival de Lucerna amb la Filharmònica Txeca dirigida per V Neumann Aquell mateix any fou distingit amb el primer premi del Concurs Cajkovskij de Moscou El 1987 debutà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de la ciutat dirigida per Jeffrey Tate, i realitzà una gira per diversos festivals europeus amb l’Orquestra Nacional de França i L Maazel Aquest fou l’inici d’una llarga successió de concerts amb…