Resultats de la cerca

Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres

Residí a Madrid, on cursà la carrera de dret civil i canònic i la d’administració El 1873 estrenà Pruebas de fidelidad , i a partir del 1876 inicià la collaboració amb Vital Aza Noticia Fresca , Campos Arana Los trapos de cristianar , 1879, Chueca, i sobretot Chapí Música clásica , 1880 La serenata , 1881 etc Com a poeta deixà el volum Fábulas y cuentos Collaborà activament a Madrid Cómico Algunes obres seves foren traduïdes al francès, l’italià i el portuguès

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Franciscà observant, regí el monestir de Sant Francesc de Palma Escriví la Representació de la temptació que fonc feta a nostre senyor Jesucrist , conservada dins el recull de teatre religiós conegut com a  manuscrit Llabrés , i predicà el sermó de la Conquesta dels anys 1553, 1564 i 1575

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Escriví també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny  i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia  i Revista Catalana També fou redactor de Joventut  i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…

De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de Josep…