Resultats de la cerca

Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari

La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima

Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània

Els individus joves són paràsits de la cavitat general d’insectes sobretot ortòpters i d’aranyes Els adults habiten a la terra humida i fan de 8 a 12 cm de llarg i només 0,5-0,6 mm d’ample, la qual cosa els confereix un aspecte filiforme El cos és elàstic i transparent El cap és molt poc diferenciat i té una boca terminal, rodona i molt petita

L’etiologia és diversa, encara que la immensa majoria dels casos la provoca una hipersensibilitat medicamentosa El quadre és greu abans de l’era antibiòtica tenia una mortalitat del 80 %, i els símptomes són els propis d’una greu infecció per absència de defenses orgàniques, amb febre, malestar general, lesions necròtiques a la boca i el coll, sovint a l’anus i els genitals, i signes d’infecció disseminada o septicèmia

Es compon d’una peça de cautxú o lona impermeable que s’adapta a la cara, cintes per a fixar-la al cap, dos oculars antientelans, una vàlvula de sortida de l’aire i un cartutx filtrador que absorbeix els gasos i els fums barrejats amb l’aire abans d’arribar a la boca i que s’uneix a la careta per mitjà d’una rosca que en permet la reposició

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Telles i Giron, professor de perspectiva i paisatge Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l’oli damunt seda S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i de Madrid