Resultats de la cerca

En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest bosc tancat…

Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar vèrtebres amb…

Neix de la cara inferior de la protuberància anular, en el punt que continua amb els peduncles cerebellosos mitjans, per mitjà de les dues arrels, la més grossa o sensitiva i la prima o motora Ambdues es dirigeixen cap a la part interna del penyal i penetren a la cavitat de Meckel L’arrel grossa forma el plexe triangular i finalment acaba a la vora superior del gangli de Gasser l’arrel prima passa per sota del gangli, sense entrar-hi en connexió, i acaba anastomitzant-se amb el nervi maxillar inferior El nervi trigemin acaba formant tres branques, l’oftàlmica, la maxillar superior i la…

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

Fins al s XVI posseí el vescomtat de Rohan i en destacaren Joan I 1352-96, que n'augmentà el poder, i Joan II 1462-1516, el qual es casà amb Maria de Bretanya, filla menor del duc bretó Francesc II En morir llur fill Jacob 1527, el títol i els béns de la família passaren a la branca menor dels Gié, que abraçà el protestantisme i assolí la dignitat ducal Sobresortí el duc Henri Rohan , líder dels hugonots francesos El gendre d’aquest, Henri, esdevingué duc de Rohan-Chabot 1648 Dividit el llinatge en diverses branques, el príncep i cardenal Louis René Édouard Rohan pertangué a la de Rohan-…

Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix Codorniu des del…

El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski 1852,…

Les plantes superiors consten típicament de rel, tija i fulles De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport dels òrgans aeris i a través d’ella circula la saba bruta de la rel cap a les fulles i la saba elaborada en totes direccions Aquesta especialització es manifesta, també, en una polarització del corm, que enterra un dels seus extrems la rel, mentre que la tija i les branques creixen en direcció cap a la llum