Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la Diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, sota el guiatge de Manuel Milà i Fontanals i Ramón Menéndez Pidal, dels quals rebé mestratge, diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig Fou collaborador del setmanari satíric “Don Cristóbal” i de les revistes “El Obrero Católico”, “Diario de la Plana”, “Ayer y…

Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants…

En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora,…

Fundada el 1980, es creà com a continuació d’un seguit d’entitats excursionistes d’aquesta ciutat El 1905 es fundà el Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra El 1927 es creà dins de l’Ateneu un grup excursionista que, el 1929, donà lloc al Centre Excursionista Tàrrega El 1933 es constituí el Grup Excursionista o Ara o Mai El 1970 la secció excursionista d’aquest últim grup s’inscrigué a la Federació Catalana de Muntanyisme Se centrà en l’alta muntanya, l’escalada, l’espeleologia, l’excursionisme i l’esquí Amb prop de 200 socis, organitza anualment la Caminada Popular de l’Urgell, el Km…

Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren…

Nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, i començà les seves emissions el 18 de desembre del 2000 Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia El 2002 obrí un servei de ràdio a la carta a través de la xarxa El 2005, arran de la creació de l’empresa pública Ràdio i Televisió de Mallorca RTVM per gestionar conjuntament la ràdio i la televisió insulars, s’integrà en aquest ens Els seus programes El patrimoni 2002, Dos i dos són 22 2009 i La volta al dia…

RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’…

Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les conferències, ambdós amb…

Té una delegació a Barcelona, de la qual fou primer president JE Martínez i Ferrando, i que incorporà els antics membres de l’Agrupació Escola Bibliotecàries i l’Agrupació de Bibliotecàries de Catalunya, suprimides el 1939 L’ANABA forma part de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris A partir de la dècada de 1970 el seu butlletí anà incorporant treballs científics i es convertí en una revista professional, si bé mantingué el mateix títol, Boletín de la ANABA A partir del 1978 l’entitat passà a denominar-…