Resultats de la cerca

Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet

Té l’origen en la fusió d’ ACESA i Aurea Concesiones de Infraestructuras, després que la primera comprés la concessionària d’autopistes Iberpistas Amb seu a Barcelona, des de la seva fundació fins al 2009  Salvador Alemany i Mas  en fou conseller delegat Aquest any fou succeït per Francesc Reynés i Alemany nomenat president, càrrec que abandonà el maig del 2018 El 2017 canvià la seu social a Madrid, moviment que justificà per la incertesa política a Catalunya El 2018 Reynés fou succeït per José Aljaro com a conseller executiu amb càrrec de director general i Alemany per Marcelino Fernández…

Situació Una vista de l’indret on es troba situada, dalt un puig, l’església R Viladés Situada una mica més fonda que l’església de Gisclareny, vers llevant, dalt un puig, enmig de la vall de Gisclareny, davant per davant del Pedraforca i entre les serralades d’Ensija i Cadí Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 02,5 — y 78,1 31 TDG 025781 A Bagà cal agafar la carretera que va a Gisclareny Quan s’és a les envistes de Gisclareny, s’ha de prendre la carretera que es troba a mà esquerra i…

L’església, romànica, té la nau capçada per un absis semicircular la façana de ponent, amb el portal de tres arquivoltes, una finestra de doble biaix i campanar de paret al capdamunt, sembla una reforma de la fi del segle XI o primeria del XIII La volta de la nau és en part esfondrada L’església és a prop del castell i del mas de Vinyoles Una primera menció documental és del 1085 Segurament aquesta església devia ser la del castell de Sant Cristòfol o de Vinyoles, del qual resten pocs vestigis al cim d’un tossal Als segles XIII i XIV el castell era dels Santmartí,…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…