Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca Helvella…
tricoloma
Micologia
Gènere de bolets terrícoles, de la família de les russulàcies, grossos, carnosos, d’espores blanques, de capell estès o convex, amb làmines que presenten una osca, i de cama central, sovint robusta, sense anell ni volva.
cameta de perdiu
Cameta de perdiu
dexternienhaus (CC BY-NC 4.0)
Micologia
Petit bolet, de la família de les higroforàcies, de barret vermell amb blens bruns, pla, d’1 a 2 cm de diàmetre, i cama del mateix color, groga a la base, propi de molleres de muntanya.
nervi safè extern
Anatomia animal
Nervi que es desprèn del ciàtic popliti intern en la part mitjana del buit popliti i que dóna la sensibilitat a la pell de la cara externa de la cama i a les articulacions del tars.
coll de la Batalla
Collada
Depressió (468 m alt.) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, al Baix Camp, termenal dels municipis de l’Aleixar, la Selva del Camp i l’Albiol.
xampinyó
Conreu de xampinyons
© Fototeca.cat
Micologia
Alimentació
Bolet de la família de les agaricàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de capell carnós, bombat, blanquinós, amb làmines primerament rosades i finalment d’un bru fosc, i de cama curta, amb un anell membranós.
Fa una olor agradable i característica És gairebé l’únic bolet cultivable Hom el conrea en caves, sobre fems La composició dels xampinyons per cada 100 g és de 4 g de proteïnes, 0,15-0,25 g de lípids i 2,8-3,3 g de glúcids 0,8-1 de fibra, i produeixen 26 calories Contenen vitamines i minerals Hom els consumeix frescs, secs o en conserva, generalment per a acompanyar ous, peix, pollastre, carn, etc
molleric
Molleric
JC Schou (cc-by-nc)
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 8 cm d’alt, de barret més o menys convex, viscós i de color ocraci o falb, i de cama prima i més groguenca que el barret.
Creix en pinedes de sòl àcid
orella de Judes
orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
pebrassa vermella
Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari