Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim període de la seva…
Sant Miquel de l’Arn o dels Arços (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Ruïnes del sector ponentí d’aquesta capella, en bona part modificada al segle XVII Arxiu Gavín Les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn són a l’extrem de llevant del terme de Sentmenat, gairebé a la divisòria amb el de Caldes de Montbui Són emplaçades al vessant sud-est de la serra de Corró, en un replà flanquejat per dos torrents, a sota del turó de la Torre Roja A tocar hi ha una estratègica cruïlla de camins, el que unia Ègara Terrassa i Sentmenat amb Caldes —hom creu que és de tradició romana— i el de Sant Llorenç Savall a Barcelona Mapa L37-15393 Situació 31TDG294096 El…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…
motocròs
Motociclisme
Cursa motociclista de velocitat disputada en terreny accidentat.
Els obstacles són formats per desnivells, rampes, camins empedregats, passos de riu, etc, de manera que només una desena part del recorregut sigui transitable Els pilots fan servir motocicletes especials, amb manillar alt, parafangs molt separats de les rodes i rodes amb tacs de goma per tal d’aconseguir més adherència al terreny Les proves comprenen dues sèries en cada sessió, i les categories reconegudes són de 125 cm 3 , de 250 cm 3 i de 500 cm 3 La principal prova de motocròs és el campionat del món, disputat des del 1960, una de les proves puntuables del qual té lloc al…
ordinació baronial
Història del dret català
Ordinació feta per un baró.
Als s XIII-XVIII, tenien el ius edicendi , o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes…
Sant Esteve de les Vinyes (Paçà)
Art romànic
La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església sembla que es…
Eduard Maristany i Gibert

Eduard Maristany i Gibert
© Fototeca.cat
Enginyer.
Es llicencià en ciències 1873 i en enginyeria de camins, canals i ports 1881 Fou inspector estatal dels ferrocarrils de Catalunya i, posteriorment, enginyer de les obres dels ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França projectà diverses línies ferroviàries dels Països Catalans i d’Aragó En 1891-92 publicà un treball en tres volums El túnel de Argentera , descripció del complex treball d’enginyeria que li valgué el títol de marquès de l’Argentera 1918 Féu construir l’estació de França de Barcelona per la companyia Madrid-Saragossa-Alacant Escriví unes Impresiones de un viaje…
Jaime Torres Bodet
Literatura
Escriptor mexicà.
Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…
José Asunción Silva
Literatura
Poeta postromàntic colombià.
De línia molt independent, és precursor del Modernisme en el seu aspecte més positiu Residí dos anys 1885-87 a París i Londres Molt influït per GABécquer, EAPoe i ChBaudelaire, no deixà, però, de recercar camins propis ni de tenir una estètica molt exigent i personal, com es veu al tercer dels seus Nocturnos , on aconsegueix un ritme tetrasillàbic d’un lirisme indiscutible, i a la novella autobiogràfica De sobremesa, 1887-1896 publicada el 1925 El 1956 el Ministerio de Educación Nacional de Colòmbia publicà, a cura de Rafael Maya, l' Obra completa de José Asunción Silva prosa y verso , que…
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina