Resultats de la cerca
Es mostren 2486 resultats
Sant Pere de Vilanova d’Éssera
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanova d’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918137 Història Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que sorgí al seu redós, i a més a més, el veí poble de Sessué L’…
Santa Maria de Castellmeià (Torrefeta)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà situat prop del castell que li dona el nom ECSA-E Pablo L’església de Santa Maria, també coneguda com la Mare de Déu de la Llet, forma part del conjunt de construccions disperses del llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, que s’emplaça a migdia del poble del Llor Mapa 34-14 361 Situació 31TCG590219 Per arribar-hi des de Tarroja de Segarra s’ha de seguir la carretera L-324 que duu a Sant Ramon, i a 2 km agafarem a mà dreta una pista que en uns 500 m mena al temple de Santa Maria XSB Història El lloc fou conquerit al segle XI pels comtes d’Urgell Hom troba…
Sant Pere dels Pastors (Guissona)
Art romànic
Situació Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana XSB Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593270 Història Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII Consta una donació a aquesta església l’any 1234 El nom de l’església fa referència a la…
Sant Martí de Castellar de la Selva (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Església reconstruïda al segle XVIII però amb elements de l’antic temple romànic en els murs de la nau i la capçalera F Tur L’església de Sant Martí de Castellar de la Selva és La situada sobre la carretera de Quart a Montnegre, a uns 4 km de Quart Mapa L39-13334 Situació 31TDG894444 JAA Història Es tracta de l’església parroquial del nucli rural de Castellar de la Selva, situat al NE del poble de Quart, prop de la carretera que va a Montnegre El lloc és esmentat el 1279 i la seva església figura en els nomenclàtors i les llistes sinodals del segle XIV en endavant com a “Sancti…
Sant Andreu de Farena (Mont-ral)
Art romànic
Situació Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats ECSA - J Figuerola L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF399753 S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del…
Club de Boxa l’Hospitalet
Boxa
Club de boxa de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1978, practica la boxa amateur i professional També promogué les seccions de boxa com a defensa personal, la boxa infantil i la boxa femenina Alguns dels boxejadors més rellevants formats al club són Òscar García Cano, campió d’Europa professional 1997 i campió d’Espanya amateur 1996 Francisco Nohales Arias El Niño , campió d’Europa professional de pes lleuger 2005, 2006 i campió d’Espanya professional 2001 Jorge Sendra García El Salvaje , campió d’Espanya de pes mitjà 2002, 2003 Jaume Pons Shin-Chan , que disputà el títol de campió d’Espanya amateur Karim El Ouazghari El Diablo ,…
futtoc

El futtoc barreja el futbol i el tennis de taula
Associació Internacional de Futtoc /Perico Domínguez
Futbol
Modalitat esportiva que barreja el futbol i el tennis de taula.
Consisteix a fer passar sobre la xarxa, que divideix en dues parts la taula de joc, una pilota colpejant-la amb qualsevol part del cos, excepte les extremitats superiors, abans que boti més d’una vegada al camp propi Es pot jugar individualment o per parelles, cas en què els jugadors han de colpejar la pilota alternativament La pilota té les mides d’una de futbol, però és d’un material similar al de les pilotes de tennis La taula té els caires arrodonits, per conferir personalitat pròpia al joc i evitar lesions incisives, i és permès pujar-hi al damunt per colpejar la pilota La puntuació és…
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
generació Nocilla
Grup literari espanyol.
L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura pop i de…
Sant Llorenç d’Aiguaviva de Bergantes
Art romànic
El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300 L’actual església parroquial, dedicada a sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina